CANVI D'ETAPA
David Fernàndez no penja la samarreta
El diputat de la CUP s'acomiada del Parlament i avisa que les peces reivindicatives que va mostrar a la Cambra "tornen al carrer"
David Fernàndez va arribar al seu últim ple al Parlament, el 24 de juliol, amb tres samarretes: una a la mà, una al cap i una altra posada. La primera portava la inscripció 'Gràcia amb el Sàhara' i era per a regalar-l'hi al diputat del PPC Rafael Luna, que li havia demanat una. A la segona, la que guardava al cap fins que va revelar la idea a l'hemicicle, li va posar per lema 'Nosaltres hem sobreviscut la 10a legislatura', mentre que a la tercera es podia llegir 'Xàtiva renaix de les cendres', en honor a la localitat valenciana arrasada per les tropes borbòniques en la guerra de successió.
Aquesta última era la mateixa que va portar el diputat de la CUP el dia de la investidura investidurad'Artur Mas com a 'president', fa tres anys i mig, però no la primera que va vestir en l'hemicicle. En la seva estrena, en la constitució de la Cambra, el 17 de desembre del 2012, els tres companys de partit es van repartir les reivindicacions: Fernàndez, una a favor de l'escola pública. Quim Arrufat, una en defensa de la sanitat pública i Georgina Rieradevall, una de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. La presidenta de la Cambra, Núria de Gispert, es va mostrar escandalitzada: ¡què vol dir això de portar samarretes al Parlament! "La dignitat de la institució requereix una formalitat diferent!", es va queixar. 945 dies després, en el seu comiat, va qualificar a Fernàndez com "el diputat estrella" del curs.
ODA Als TRANSCRIPTORS
"Les samarretes tornen al carrer", sosté Fernàndez. Fernàndez no penja la samarreta. En té més de 200, moltes que són "patrimoni de la CUP" i no totes estan a casa perquè el seu pis "és petit". N'hi ha algunes que les guarda al seu despatx al Parlament, on nha après "moltíssim", però també ha "desaprès". En la seva etapa com a diputat ha vist "excessos de mediocritat" encara que també una minoria "apassionada", i agraeix sobretot la tasca dels treballadors de la Cambra, amb menció especial als transcriptors. "Al final, ha sigut a ells a qui més he atabalat amb els meus discursos i la meva veu", somriu.
"No marxem gaire lluny. Tornem al carrer, baixant a l'esquerra. En la primera manifestació ens trobaran", va dir en el seu adéu des del seu escó. El seu objectiu és que el desembre del 2015, després de fer el traspàs de papers als nous diputats de la CUP, la seva situació torni a ser la que era el setembre del 2012. Tornarà al mitjà digital 'La Directa', seguirà al capdavant de l'àrea social i de comunicació de la cooperativa Coop57 i acabarà d'escriure un llibre sobre l'advocat Agustí Gil Matamala, que portarà per títol 'En el principi de tot i a la guerra'. Abans, clar, s'implicarà de ple en la campanya electoral del 27-S. I es farà militant de la CUP (no, encara no ho era).
QÜESTIONS SOCIALS
Notícies relacionades"També seguiré reivindicant la figura d'Ovidi Montllor", afegeix. L'actor i cantautor valencià, els "Països Catalans" i la independència sempre els té presents Fernàndez, encara que les samarretes que ha portat al Parlament se centressin majoritàriament en el vessant social. "No entenem la lluita nacional sense la social", insisteix. A favor de la sanitat i l'educació pública, contra el racisme i el feixisme, en defensa del cooperativisme, per fer més visibles les reivindicacions de certs col·lectius...
Salvades també algunes polèmiques menors, com quan Ciutadans li va retreure que portés una samarreta de Crida per Sabadell en la compareixença de Manuel Bustos en la 'comissió Pujol', les samarretes del diputat de la CUP tornen al carrer després de fer la seva funció a la Cambra. Només una vegada els va guanyar en protagonisme una altra peça: la sandàliasandàlia que va mostrar com a mostra de repulsa a Rodrigo Rato en la comissió de bancs i caixes. "Si arribo a saber d'ell el que es va saber després, hauria llogat una sabateria sencera", conclou.
