«El 27-S s'haurà de triar entre l'amnèsia i fer neteja»

Després de gairebé tres anys al capdavant de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell fa el salt a la política per portar a les institucions la veu que ha representat al carrer. ICV, EUiA i Podem l'han escollit com a figura de consens per a la seva «confluència».

-El setembre de l'any passat, vostè li deixava clar al llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que no formaria part de cap llista en les eleccions municipals ni en cap altra contesa electoral. ¿Què l'ha fet canviar d'opinió?

-Vaig mantenir la meva paraula en les eleccions municipals perquè ja tenia un contacte directe amb els assumptes polítics de la ciutat com a president de la FAVB. Però ara es dóna una situació d'excepcionalitat política que ha obligat molts activistes socials a fer el salt. Catalunya Sí que es pot pretén articular una eina política amb l'ambició de governar que pugui donar resposta als problemes que plantegen els diferents moviments socials, els sindicats i la ciutadania.

- Vostè ha fet campanya per Raül Romeva quan era eurocandidat d'ICV. ¿Què en pensa quan el veu a la mateixa llista que Artur Mas?

-El president Mas ha fitxat un polític competent i una persona intel·ligent i amb ganxo. Però justament les qualitats de Romeva serveixen per emmascarar que el pes polític i la direcció d'aquesta candidatura correspon al tapat Mas.

-¿Per què el full de ruta sobiranista de Catalunya Sí que es pot, que passa per tornar a intentar negociar un referèndum amb l'Estat, seria més viable que el de Junts pel Sí?

-Perquè la nostra proposta pretén aglutinar i expressar un sentiment àmpliament compartit, molt majoritari actualment en la societat catalana. Més del 80% dels catalans volen que aquest país pugui decidir sobre la seva relació amb Espanya. Això representa una força política i social molt més important que pot obrir el camí del dret a decidir, fins i tot per als que defensen obertament la independència.

-Però vostès no fixen terminis per negociar amb l'Estat, ni per celebrar el referèndum. ¿Això no és supeditar el procés a la voluntat del Govern central?

-Es tracta de tenir la força suficient per condicionar el que passa a l'Estat i l'actitud del Govern central. Si arriba a la Generalitat una proposta àmpliament recolzada per la ciutadania que exigeixi amb claredat l'exercici del dret a decidir, no només tindrem força de cara a Madrid, sinó que condicionarem les evolucions polítiques al conjunt d'Espanya. En aquest sentit, veiem amb esperança que partits emergents a l'Estat defensin el dret a decidir de Catalunya. Té molt coratge perquè no és el mateix reivindicar el dret a decidir a Barcelona que reivindicar el dret a decidir de Barcelona a Madrid.

-Pablo Iglesias va prometre a Barcelona que respectarà la voluntat democràtica dels catalans. La frase va recordar aquell «recolzaré l'Estatut» de Rodríguez Zapatero.

-Tot dependrà de la força que tingui la nostra candidatura, però estem parlant d'un partit emergent que ha dit coses molt diferents de la socialdemocràcia. Pablo Iglesias ha dit una cosa molt valenta i molt meritòria: que no vol la separació de Catalunya, però que defensarà allò que els catalans decideixin lliurement. Que gent de Vallecas digui això a la capital del Regne no és cosa de per riure.

-Si en el pròxim Parlament hi ha una majoria de diputats independentistes, la primera iniciativa de Junts pel Sí serà aprovar una declaració d'independència. Però si guanya Catalunya Sí que es pot, ¿quin seria el seu primer pas en aquesta matèria?

-Preparar les condicions per organitzar en el termini més breu possible un referèndum vinculant, reconegut i reconeixible. Això passaria, lògicament, per una negociació amb l'Estat, i no seria el mateix negociar amb un Estat governat per Mariano Rajoy que amb un Estat governat per forces de canvi, com tenim esperances que passi després de les eleccions generals. De totes maneres, la idea de proclamar la independència amaga el fet que la materialització d'aquesta independència s'hauria de negociar també amb l'Estat. En canvi, el que nosaltres proposem és negociar sobre la base d'una majoria molt més àmplia que la que podria recollir la llista de Romeva.

-En aquest referèndum amb totes les conseqüències que portarà al seu programa electoral, ¿vostè també votaria a favor de la independència com va fer en la consulta del 9-N?

-Dependria de les condicions en què se celebrés el referèndum. Si el sí representa la voluntat democràtica més clara de l'afirmació dels drets de Catalunya, votaria sí. Si al que aspirem molta gent que vam votar sí-sí el 9-N, que és el respecte a les llibertats nacionals i les potencialitats culturals i democràtiques de Catalunya, pogués trobar un encaix i un tracte d'igual a igual en el marc d'un projecte compartit amb la resta d'Espanya, ¿per què no? Però s'hauria de veure quina és la proposta que hi ha i la configuració política a l'altre costat de l'Ebre.

-¿Què els respon als que els acusen de ser el cavall de Troia de l'independentisme?

-A hores d'ara som l'única via possible per canalitzar les aspiracions sobiranistes de Catalunya. Això del cavall de Troia és un insult i un intent de reduir el debat polític a una disjuntiva: o vas amb la llista que pretén reelegir Mas, o vas amb Rajoy. Però resulta que nosaltres som la candidatura de la gent que ha organitzat les vagues generals contra Rajoy i ha lluitat contra reformes laborals que han recolzat alguns destacats tapats de la llista que actualment encapçala el nostre amic Romeva.

-Un Romeva contra el qual, possiblement, vostè haurà de debatre en campanya. ¿Li serà més difícil atacar-lo pel flanc esquerre?

-En absolut, nosaltres parlarem de tot allò que la llista que encapçala Romeva pretén evacuar de la campanya: el país que volem, les polítiques socials, les retallades, les privatitzacions, les polítiques pressupostàries, les polítiques mediambientals i exigir responsabilitats sobre la corrupció que ha afligit aquest país. Ens temem que el 27-S s'haurà de triar entre la llista de l'amnèsia o la llista de fer neteja en aquest país.

-¿Quines seran les prioritats socials del seu programa?

-Hem d'afrontar la situació d'emergència social, la pobresa i la desigualtat. La primera decisió d'un Govern de la Generalitat presidit per nosaltres seria un pla de mesures urgents per pal·liar aquesta situació: una renda mínima de ciutadania, diferents mesures per corregir els dèficits en vivenda i actuacions contra la malnutrició infantil. Són necessitats que no poden esperar.

-Si guanyen les eleccions però necessiten suports per governar, ¿anirien a buscar Romeva?

Notícies relacionades

Rabell entra en el cos a cos amb Mas en el debut com a candidat

Lluís Rabell serà el número u de Catalunya sí que es pot

-No descartem cap soci. El més important per a nosaltres és arribar al Parlament amb una força determinant i un suport popular del tot incontestable. A partir d'aquí, polaritzarem i liderarem aliances amb altres forces polítiques basant-nos en programes compartits.

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat