Podem i Ciutadans no mostren les seves cartes

Al voltant de 38 milions i mig de ciutadans espanyols no saben en aquests moments de quin color polític serà el govern que gestionarà, entre moltes altres coses, les seves escoles i els seus hospitals. Són els que viuen en 14 de les 17 comunitats. L'excepció són Catalunya, Galícia i el País Basc, on no hi ha hagut eleccions. A la resta, inclosa Andalusia, la formació dels governs regionals depèn de complexos pactes entre diverses forces, en un tauler interrelacionat, que fa que les aliances siguin endimoniadament complicades.

Els dos partits que han acaparat el poder des dels anys 80, el PP i el PSOE, són els que es repartiran el mapa autonòmic, amb la probable excepció de Navarra i Cantàbria. Però la gran novetat que ha portat aquest cicle electoral és que les majories absolutes s'han esfumat, i per això tots dos necessiten pactes amb altres organitzacions per formar majories estables. La situació es complica perquè les dues forces emergents amb què han de pactar, Podem i Ciutadans, han basat bona part del seu èxit, i de les seves campanyes, en la crítica a la vella política que representen populars i socialistes. I a això s'hi uneix que tant el partit de Pablo Iglesias com el d'Albert Rivera condicionen la seva estratègia de pactes autonòmics i municipals a les eleccions legislatives de final d'any. Això fa que tots dos s'ho pensin molt i molt abans de donar o prendre una comunitat autònoma o una alcaldia important. Els casos més clamorosos són els de les comunitats d'Andalusia i de Madrid.

JOC D'ESCACS / En aquest joc d'escacs a diversos moviments vista, el PSOE té l'avantatge d'haver ocupat les caselles centrals del tauler. Pedro Sánchez té possibilitats de pactar amb Podem (Rajoy no), amb Ciutadans (Rajoy sí), amb altres forces regionals (la de Revilla a Cantàbria; Més per Mallorca, a Balears, etcètera) o locals i amb el mateix PP. En canvi, els populars tenen, en principi, un únic partenaire, Rivera, que a més exigeix a Rajoy un  programa contundent de regeneració democràtica.

Amb les coses així, el mapa autonòmic, ara amb un claríssim color dominant del blau del PP, pot virar al vermell en moltes zones. El PSOE pot arribar al govern a Madrid (difícil, perquè necessita el suport de Podem i l'abstenció de Ciutadans); a Castella-la Manxa, Extremadura, i Astúries (amb Podem);  a Aragó, País Valencià i Balears (amb suport de Podem i alguna altra força regional), i a la Rioja i Múrcia (amb recolzament de Podem i Ciutadans). El PP té a l'abast Madrid, la Rioja, Múrcia i Castella i Lleó (amb Ciutadans).

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

ELS BARONS / En el joc de contactes discrets a diverses bandes que s'ha produït aquesta setmana, Iglesias i Rivera han tingut una cura exquisida a no defraudar les seves bases i els seus votants. Per això s'ha estès la creença que són els barons regionals de cada partit els que al final decidiran als diferents territoris. Les direccions de les organitzacions emergents han donat així el vistiplau a les baronies, una estructura de poder pròpia de la vella política. Però cap dels quatre grans actors del moment volen comprometre's amb pactes generals a tot el país.

Per si el joc d'intercanvi de cromos entre partits fos poc complicat, els pactes seran també essencials en molts dels principals ajuntaments, que es constitueixen dissabte que ve. Alguns municipis tan importants com Madrid, Barcelona, València i Saragossa canviaran de mans.