Iceta va demanar a Mas no convocar eleccions abans de les generals

En les sessions de control del Parlament, hi ha un obvi canvi de to i de formes en els intercanvis entre Artur Mas i Miquel Iceta respecte als que el president mantenia amb Pere Navarro. No solament són més respectuosos, sinó que a vegades, especialment en les setmanes en què el líder convergent se les ha tingut de valent amb Oriol Junqueras, arriben quasi a la complicitat. Els dos líders, com ja va explicar ahir EL PERIÓDICO, es van reunir al Palau de la Generalitat el divendres 29 de maig per abordar diferents assumptes, entre ells, els pactes locals (tot i que Iceta va negar aquest punt ahir a TV-3). Però el principal assumpte de conversa va ser la conjuntura política catalana. Que passats els comicis municipals només tenen un horitzó: el 27-S. Iceta, en concret, va demanar a Mas que s'oblidés de convocar les eleccions aquest dia de setembre i va tractar de convèncer-lo de la conveniència d'esperar a veure què passa en els comicis al Congrés que tindran lloc, molt probablement, al novembre.

Les raons exposades van ser diverses. La primera és que, vist el que ha passat a les municipals, la composició del Congrés que surti de les urnes diferirà molt de l'actual majoria absoluta del PP. És més, unes eleccions al Parlament en les quals el secessionisme obtingués la suficient força per iniciar el procés d'independència podria alimentar de vots el PP -sempre àvid d'arguments territorials, com es va veure amb la polèmica de la xiulada a l'himne- a la resta d'Espanya i avortar una Cambra més oberta cap a posicions favorables al federalisme i el dret a decidir.

ENQUESTES DE CDC / Però, sobretot, Iceta i Mas van analitzar el possible impacte de les forces emergents en el tauler català. De Ciutadans (que encara que es presenta des del 2003 ara té una dimensió espanyola) i Podem. Els convergents tenen a la mà enquestes en què la força de Rivera surt molt ben parada. Cosa que s'ha de relacionar amb l'avís que membres del Govern català van donant, sotto voce, com a arma per reclamar el vot útil a CiU (o CDC, ja es veurà): «Si l'independentisme suma majoria, però el primer partit en vots no és sobiranista, tot se'n va en orris».

En aquestes enquestes, i sempre que les eleccions tinguessin aquest aire plebiscitari que els sobiranistes pretenen, el gran perill per a CiU i el PSC (a qui li roba un bon grapat dels seus ja escassos vots) és Ciutadans. Per contra, si s'imposa, malgrat els esforços de Mas, l'eix dreta-esquerra, el gran enemic seria el que es coneix com a Catalunya en Comú, força encara no nata ni concebuda -a penes s'està en els preàmbuls- i que tindria com a pilars ICV-EUiA i Podem.

EL NOU 9-N / Mas repeteix als seus col·laboradors que el 27-S és el 9-N legal, el que no es va poder fer perquè l'Estat ho va impedir. És a dir, el president ho entén com un referèndum independentista. I si es dóna el cas que el 27-S perd aquest aire plebiscitari per convertir-se en unes meres eleccions al Parlament, Mas no convocaria i deixaria córrer la legislatura, fins a finals del 2016. Amb tot, Mas va reconèixer a Iceta que no ho tenia fàcil per no convocar, i que, després de donar la seva paraula, només podria fer-ho amb una petició expressa en aquesta línia de l'ANC i d'Òmnium Cultural. Cosa molt poc probable ara mateix.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

A TV-3, el primer secretari dels socialistes va confirmar els acords locals assolits amb CiU, dels quals aquest diari també va donar compte ahir, i basats en el respecte a la llista més votada, encara que amb excepcions (Badalona, Castelldefels i Sabadell).

Iceta va assegurar que no és un pacte aplicable a tots els municipis perquè cada lloc és un món: «No hi ha un pacte de tipus general. El que intentem és complir criteris i parlar d'alguns casos concrets. Aquest pacte, per exemple, permetria al PSC mantenir l'alcaldia de Terrassa i a CiU, la de Reus.