Les línies vermelles d'Unió xoquen amb el full de ruta de CDC i ERC

Planen negres nuvolades sobre el sobiranisme català. I la quasi total seguretat que la tempesta s'acabarà refermant, ja sigui sobre la relació entre Unió i Convergència, o bé, si s'aconsegueix desplaçar, sobre la federació i ERC. Els democristians van presentar ahir la seva proposta de full de ruta de cara al 27-S, el que portaran, en el cas que la militància hi doni suport en la consulta del 14 de juny, al si de la federació. La proposta, formulada com a pregunta, «és clara, però complexa», va reconèixer el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, i consta de sis punts que delimiten les línies vermelles que dibuixen els democristians al tauler sobiranista. I en quatre d'aquests sis punts xoca violentament amb el preacord de full de ruta subscrit entre Convergència i Esquerra.

«Amb l'anunci de les eleccions per al mes de setembre, el president Artur Mas va emplaçar els partits a posicionar-se en relació amb el procés», va començar dient Espadaler a la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva del partit. Com ja és habitual, el líder dels democristians, Josep Antoni Duran Lleida, no va comparèixer.

LA TEXTUALITAT / ¿I quina és la posició d'Unió? La següent pregunta a la militància: «¿Voleu que Unió continuï amb el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?».A saber: «Sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de la plena sobirania per a Catalunya». Es defuig, per tant, el terme «independència» en una formulació en la qual hi cap tot, la secessió, sí, també la confederació. «Tant l'una com l'altra són mers instruments», va dir Espadaler, com dient que, després de dos anys de procés independentista, la secessió o no és el menys important. Primera topada amb el full de ruta pactat entre CDC i ERC.

«Prenent totes les decisions [...] de manera que gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania». Tant Convergència com Esquerra insisteixen que l'hora de comptar vots va passar amb el referèndum no permès. Com que no hi ha cap altra possibilitat que fer la consulta a través d'unes eleccions parlamentàries, el que s'ha de comptar són diputats, que és de la manera com es dirimeixen els vencedors i vençuts en aquest tipus de comicis. Segon revés.

«Gestionant el procés des del diàleg entre el Govern de Catalunya i el d'Espanya». Dir això en una proposta de consum intern català, en la qual Mariano Rajoy no compta com a remitent, és tant com dir que Artur Mas, el soci d'Unió, no ha fet tot el possible per portar a terme aquest diàleg. I, a més a més, al full de ruta republicanoconvergent deixa clar que, a partir del 27-S, el diàleg amb l'Estat només es donarà per pactar les condicions de la secessió. Tercera topada, amb clatellada al president inclosa.

«[...] excloent una eventual declaració unilateral d'independència». Torpede a la biga mestra del text de CDC i ERC, que proposa una primera declaració, tot just constituir-se el nou Parlament, i la definitiva, al cap de 18 mesos.

Si serveix de consol als convergents, en els dos últims punts (sobre la permanència de Catalunya a la UE i sobre la cohesió social i territorial) no es trenca la vaixella.

La pregunta, a més, no va comptar amb el suport unànime, ni de bon tros, del comitè de govern democristià. Hi van votar a favor 17 dels 27 membres, cosa que posa a prop del 40% els contraris (nou opositors frontals i una abstenció). Entre aquests nou, és clar, el sector independentista que fa unes setmanes va reclamar, mitjançant un manifest que va aconseguir un miler de firmes, que la pregunta a la militància d'Unió fos clara i concisa i preguntés sobre la secessió. Els caps visibles d'aquest sector són la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el seu antecessor, Joan Rigol. Duran va mostrar el seu «desencant» divendres passat per la manera de procedir dels independentistes.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

JOCOSITAT REPUBLICANA / A Esquerra una veu va qualificar jocosament la pregunta d'Unió de «curiosa». Una altra, en un to menys divertit, la va qualificar d'«indescriptible». De totes maneres, la sensació és que al final l'anunciada tempesta entre CDC i Unió quedarà, com tantes altres vegades, en foc d'encenalls. «L'experiència és un grau», va afirmar una incrèdula font republicana.

Segons va detallar Espadaler, el 14 de juny gairebé 5.000 militants són convocats a les urnes. Si s'aprova la proposta de la direcció, Unió plantejarà la seva posició al seu germà gran, dins la federació. I si algú té iodur de plata per dissipar la tempesta, que el comenci a treure del magatzem.