L'estratègia del partit

Unió, disposada a sortir del Govern si CDC no accepta el seu full de ruta

Tant la cúpula com el sector crític coincideixen que s'ha de formular una proposta clara

Els democristians acordaran avui la pregunta que sotmetran a escrutini dels militants

Josep Antoni Duran Lleida, amb els consellers Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, després d’una reunió de l’executiva d’Unió.

Josep Antoni Duran Lleida, amb els consellers Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí, després d’una reunió de l’executiva d’Unió. / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
NEUS TOMÀS / BARCELONA

Sembla que aquesta vegada l'afartament de la direcció d'Unió ha arribat a un límit tal que fonts d'aquest partit asseguren que si Convergència no accepta la proposta que sorgeixi de la consulta interna que els democristians celebraran d'aquí 15 dies, els consellers d'Unió estan disposats a abandonar el Govern de la Generalitat. En cas que fos així, la formació concorreria en solitari a les pròximes autonòmiques. La cúpula democristiana presentarà avui el redactat de la pregunta que sotmetrà a examen de la militància i que servirà com a guia de cara al programa electoral. Si la proposta de la direcció surt guanyadora, s'obrirà una nova etapa en la qual, si Convergència vol anar més lluny, ho haurà de fer sola. Per contra, si la pregunta de la direcció no obté un suport majoritari entre els quadros i militants, és difícil saber com Josep Antoni Duran Lleida gestionarà una implosió de conseqüències en aquests moments incalculables.

El procés obert en el si dels democristians ve marcat per la fractura que ha causat la maniobra a càrrec d'un grup de representants de la vella guàrdia, entre ells l'expresident del Parlament Joan Rigol i l'actual presidenta de la Cambra, Núria de Gispert, així com representants territorials que han recollit un miler de firmes perquè la pregunta de la consulta sigui: «¿Voleu que Unió es comprometi amb una Catalunya independent, en el marc de la UE?» El  sector crític tem que la direcció dissenyi un text ambigu i que no aclareixi la posició del partit. Però la cúpula assegura que la seva pregunta serà «clara, explícita i nítida», com assenyala el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, en l'article que publica avui a la pàgina 3 d'aquest diari.

DESENCANTAT / Duran s'ha declarat «decebut» per la tàctica dels sectors menys afins. «M'ha desencantat l'actitud d'alguns dirigents» perquè «fer una proposta via filtracions mediàtiques en lloc de fer-ho als òrgans del partit i fer-ho amb manifestos em decep. Però aquí s'acaba tot», conclou a la seva carta web.

En aquesta pugna, Duran compta amb el suport dels tres consellers: la vicepresidenta, Joana Ortega, el titular d'Interior, Ramon Espadaler, i el d'Agricultura, Josep María Pelegrí. En això van tots a l'una, i fonts pròximes a tots tres asseguren que si s'ha de sortir de l'Executiu, se'n surt. En aquest cas, creuen que podrien defensar millor els seus postulats davant una CDC que veuen cada vegada més radicalitzada. El líder d'Unió no ha dissimulat mai que la seva preferència és un model confederal, però en el seu partit també hi ha independentistes, i en els pròxims dies és possible que assistim a un pols intern per veure qui guanya la votació del pròxim 14 de juny.

Notícies relacionades

A diferència d'alguns càlculs sobiranistes, que donen per fet que en un referèndum guanyaria el  a la secessió, Duran és dels que fa temps que alerten del risc del procés. «Quan sento parlar en els nostres entorns d'unionistes i d'independentistes, se'm posa la pell de gallina, i no perquè no tingui com a referent ni un concepte ni l'altre, sinó pel que representa d'aprofundiment de divisió de dues Catalunyes», ha advertit.

El dubte segueix sent el mateix: ¿Què hi guanya Unió concorrent en solitari a les eleccions? D'entrada, més llibertat per poder defensar les seves tesis i, també més marge de negociació a posteriori. Els democristians calculen que si es presenten sense CDC la forquilla de diputats estaria entre els cinc i els nou. I que podrien ocupar un espai de centredreta catalanista i moderat. El seu objectiu seria arribar a aquells electors que veuen CDC excessivament radicalitzada i que podrien fins i tot estar temptats de votar Ciutadans.