Condemnat a 13 mesos d'inhabilitació l'alcalde de Valladolid

L'alcalde en funcions de Valladolid, el popular Francisco Javier León de la Riva, ha sigut condemnat per delicte de desobediència a l'haver demorat durant gairebé un lustre l'execució d'una sentència judicial que l'obligava a restaurar la legalitat a l'edifici de Caja Duero, a la plaça de Zorrilla, immoble on té un pis i en què s'havien comès diferents irregularitats urbanístiques.

Aquesta condemna posa, com a mínim, un parèntesi a una carrera de més de 30 anys en política i que en els últims temps ha estat esquitxada de polèmiques, com quan va dir que li feia respecte entrar en un ascensor amb una noia per si s'arrencava "els sostenidors o la faldilla"s'arrencava "els sostenidors o la faldilla", o quan va situar l'inici de la "nació espanyola" el 1469, amb el casament dels Reis Catòlics i va subratllar que llavors Catalunya formava part d'Aragó.

En concret, la sentència que s'ha fet pública aquest divendres condemna l'alcalde en funcions a un any i un mes d'inhabilitació especial per a feina o càrrec públic d'alcalde o regidor i a una multa de 12.600 euros (sis mesos a raó de 70 euros el dia) i li imposa el pagament de les costes, incloses les de l'acusació popular.

La sentència de la jutge Evelia Marcos Arroyo arriba una vegada celebrats els comicis i, encara que León de la Riva ja no podrà revalidar el seu càrrec d'alcalde, a l'haver perdut la majoria absoluta i facilitar un tripartit entre PSOE, VTLP i Sí Podem, també li impedeix fins i tot conservar la seva acta de regidor al capdavant del principal grup de l'oposició, com ho sol·licitaven el Ministeri Fiscal i l'acusació popular, exercida per la Federació d'Associacions Veïnals Antonio Machado.

El judici es va celebrar el dia 27 d'abril enmig d'una gran expectació, amb presència de més de mig centenar de mitjans de comunicació i en què l'alcalde va comptar amb el suport de la majoria dels integrants de la seva candidatura, que fins i tot van estar a punt de ser expulsats de la sala després de ser advertits per la jutge que s'abstinguessin de fer gestos de desaprovació tot i no agradar-los el caire que estava agafant l'interrogatori a què era sotmès el seu líder.

PROBLEMES TÈCNICS O DESOBEDIÈNCIA DOLOSA

El procés judicial tenia per objecte dilucidar si l'alcalde va desobeir de manera dolosa i contumaç una sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, de 28 d'abril del 2008, que va adquirir fermesa del 16 de setembre del mateix any, o bé la tardança a complir-la, cosa que no va passar fins a l'abril del 2013, va ser per problemes estrictament tècnics a l'hora d'executar-la derivats d'un immoble que es va construir el 1946, amb una plànols que no reproduïen de manera fidedigna la seva estructura.

De fet, el regidor va recordar que al seu dia ja va advertir al jutge instructor de la causa la disjuntiva que se li plantejava entre executar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJCL), que exigia la demolició d'un forjat, i seguir el dictamen d'una empresa que assegurava que aquesta estructura pertanyia a l'immoble original. "Si no complia l'ordre judicial, cometia desobediència, i si l'executava, em podien imputar per delicte contra el patrimoni", va afirmar.

El cert és que a partir de la sentència del TSJCL, que anul·lava el projecte de rehabilitació de l'immoble i les llicències d'obra i primera ocupació, van ser necessaris fins a sis requeriments a l'alcalde, quatre d'ells sota la seva directa i personal responsabilitat, una denúncia penal de la fiscalia el 2012 i l'aprovació de diferents projectes --el tribunal en va anul·lar alguns per no ajustar-se a la sol·licitud-- perquè finalment quedés restituïda la legalitat a l'edifici.

Entre altres exigències, es tractava de solucionar la il·legalitat comesa al transformar en àtics dos trasters o carboneres, així com per haver excedit la volumetria en alguns pisos i en altres, situats a la quarta i la cinquena plantes, per haver-los reconvertit en oficines, amb l'afegit que l'ordre donada a l'alcalde perquè cessés l'ús dels àtics i de les oficines pirates no es va complir en el primer cas fins al 28 de setembre del 2010, dos anys i quatre mesos després, i en el segon fins al 6 de juny del 2012, amb un retard de quatre anys i dos mesos respecte del mandat judicial.

GINECÒLEG, NO JURISTA

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

En el seu al·legat exculpatori, l'alcalde ha insistit que era perfectament coneixedor de la sentència i que va donar les ordres necessàries, tant a la seva regidora d'Urbanisme, Cristina Vidal, com als seus tècnics per complir-la com més aviat millor. "El que no podia fer és posar-me el casc i pujar a l'obra", ha advertit amb ironia el regidor, que també ha afegit que cada dilluns es reunia amb el seu equip de govern i interpel·lava la seva regidora delegada en la matèria cada vegada que notava un retard en les obres que exigia el tribunal.

La resposta de l'acusat ha sigut reiterativa al llarg del judici. "Els recordo que al meu carnet segueix figurant que sóc ginecòleg de professió, no jurista. Potser sóc maldestre a l'hora d'interpretar el dret administratiu", ha dit irònic un home que acumula 30 anys a l'arena política, primer com a conseller de Cultura i Serveis Socials durant la presidència d'Aznar, després com a procurador, més tard com a regidor i durant els últims 20 anys com a alcalde de la ciutat.