Quan el canvi es diu reinventar-se

Arriben els pescadors al port de Sant Carles de la Ràpita i és vist i no vist: descarreguen i introdueixen el peix i el marisc a la llotja, molt a prop, i comença la subhasta. A l'interior de la llotja ja no se sent el cant dels preus interromput pels crits dels compradors. El sistema ara està informatitzat, i el màxim que capta el visitant neòfit és que en passa alguna; una cinta transportadora amb les safates plenes a vessar de peix i marisc, unes pantalles amb els preus, unes grades on s'asseuen els compradors. I tot i així, el procés conserva un component hipnòtic, primari, ancestral, la tecnologia no pot amb l'ànima.

Per aquest motiu, Ramon Segarra (51 anys, empresari) comença la passejada per Sant Carles de la Ràpita a la llotja. Per això i perquè la pesca és mitja vida per a la localitat: el seu port és el que més factura de Catalunya (14,1 milions d'euros, un 4% més que l'any anterior, segons dades de Ports de la Generalitat) i el tercer en volum de captures, darrere de Tarragona i Vilanova i la Geltrú. La flota pesquera la formen 86 embarcacions (46 d'arrossegament i 40 d'arts menors) i genera mig miler de llocs de treball directes, segons xifres de l'ajuntament. «No som un poble ric. La gent solia viure del mar, però últimament hi ha poques barques d'arrossegament, anem de baixada tot i ser el port que més factura. Jo havia arribat a veure tres línies de barques grans d'arrossegament i ara amb una ja n'hi ha prou», matisa Paco Carles (62 anys, arquitecte tècnic, «historiador local com a afició», que fa de polític local fa diversos mandats). «És un problema general del Mediterrani», coincideix el Ramon.

Paco Carles és un dels dos convidats a la tertúlia sobre Sant Carles de la Ràpita que ha organitzat Ramon per a EL PERIÓDICO. L'altre és Jordi López (33 anys, tècnic de turisme de l'Oficina de Turisme i coordinador de l'Estació Nàutica, associació d'empreses turístiques de Sant Carles de la Ràpita, el delta de l'Ebre i les Terres de l'Ebre que agrupa unes 70 empreses. Un gran tema copa gairebé tota la conversa: el gran potencial que té la Ràpita per reinventar-se com a destí turístic. «Els polítics no tenen una visió clara, un model, de com serà la Ràpita d'aquí 10 anys. No diuen 'dissenyarem un projecte i treballarem per desenvolupar-lo'. Això és el que els demano als polítics, un projecte no només urbanístic, sinó social», reclama el Ramon.

Una visió

Reinventar-se és sens dubte una de les paraules fetitxe d'aquesta crisi. Tant, que en aquestes eleccions competeix amb un clàssic com és canvi, i al final totes dues es converteixen en alguns casos gairebé en sinònimes. No només les persones han de reinventar-se; també les ciutats, per no caure en els mateixos errors que van portar a la crisi, per demostrar que se n'ha après, per obrir nous camins, per provar noves fórmules. És igual el color polític i ideològic, és igual que es parli des de la trinxera de la nova política o de la vella: quedar-se com s'està no sembla ser avui una opció ni personal ni col·lectiva. El Ramon, de fet, ja ho ha fet: fa dos anys que aquest dissenyador industrial va impulsar un negoci  de mobles adaptats a l'espai dels clients (Yupih.com i byhome.eu). Un pas així requereix valentia, treball i visió, sobretot visió. Just el que els demana als polítics de Sant Carles de la Ràpita.

Quan parlem de la Ràpita, amb escassa indústria, una agricultura ranquejant i insuficients comunicacions per terra, reinvenció i aposta de futur són sinònims de turisme. «Per a la Ràpita, pràcticament l'única alternativa que hi ha és el turisme. Això sí, s'ha de fer bé», opina el Ramon. És a dir, apostar per un model de turisme que no repeteixi els errors que s'han fet en altres llocs. En paraules del Ramon: «Tenim un gran potencial perquè el turisme el que busca són vivències, experiències, i això nosaltres ho podem aportar: tenim espais naturals, tenim el delta, tenim el port, rutes de senderisme, el mar, la badia amb les seves possibilitats nàutiques...». «L'autenticitat de la Ràpita com a poble és el seu punt fort -afirma el tècnic de l'Oficina de Turisme i coordinador de l'Estació Nàutica, Jordi López-. Construir aquí 10 hotels de 200 habitacions ho desvirtuaria tot. El que els agrada als turistes és poder veure en una mateixa zona tantes realitats i paisatges diferents».

Segones residències

A poc a poc, a sobre de la taula van sorgint propostes: canviar el model de segona residència pel d'hotels i apartaments turístics, però sempre sota control; promoció turística a fons, local i internacional, basada en les peculiaritats de la Ràpita; transformació urbana del centre de la localitat, «crear zones de vianants comercials, recuperar la part antiga», en paraules del Ramon, que en destaca un detall: «És l'únic poble d'aquestes característiques que conec en què es pot aparcar al centre mateix». El 2014, l'ajuntament va dedicar a la promoció del turisme un pressupost de 366.272 euros amb dues línies d'acció: la gastronomia vinculada als productes locals i la tradició del municipi, i el turisme de naturalesa i nàutic.

Però sent la Ràpita part de les Terres de l'Ebre, és inevitable que en la llista d'assumptes a millorar hi hagi les infraestructures de transport. «No ja pel turisme, sinó pels veïns. Per exemple, els joves ho tenen molt difícil per estudiar. Se'n van i no tornen». El futur dels joves és un gran motor per reinventar-se.

I demà

15. Cornellà, poble metropolità

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat