Ciutat dormitori de cinc estrelles

«¿Desnonaments? No se'n sent a dir res sobre això,  no dic que no n'hi hagi ara o que no n'hi hagi hagut, només que no hi ha manifestacions ni res així, que no se sent que sigui un problema al poble». La sensació de l'amfitriona d'aquesta passejada per Matadepera -Cristina Font (professora de secundària, 44 anys, mare de quatre fills de 9 a 15 anys, tots nens, «ara comença la part divertida com a mare»)- es veu corroborada per  l'ajuntament, que té constància d'«algun desnonament» al poble però que s'ha gestionat a través del banc. No, Matadepera no és un lloc on la crisi hagi afectat de forma dura: segons l'Idescat, és el municipi amb el nivell de renda per habitant més alt de Catalunya. Les últimes dades, presentades el 2013, parlaven de 29.600 euros, un 75,4% per sobre de la mitjana catalana.

«Hi ha qualitat de vida, a Matadepera -admet la Cristina-.

S'hi viu bé, s'hi viu tranquil, deixes els nens sortir al carrer tranquil·lament, no pateixes. Ara bé, en el que es refereix als serveis que l'ajuntament ofereix als ciutadans, no es nota gaire: l'escola de música, el camp de futbol, la guarderia... són serveis pels quals has de pagar una quota similar a altres llocs, si no més cara. I a vegades no es correspon el preu amb la qualitat del servei. Per exemple: el camp de futbol que tenim és un dels més tronats de tot el Vallès». Per aquest motiu, la passejada organitzada per Cristina inclou aquestes instal·lacions esportives municipals i l'escola de música.

Treballar fora

És el destí de l'administració local. Tant si van malament com si van bé les coses econòmicament, se la jutja per la qualitat dels seus serveis, fins i tot en ciutats com Matadepera, gairebé sense atur, coqueta i tranquil·la, una ciutat dormitori de cinc estrelles formada per un nucli urbà i envoltada d'urbanitzacions on la majoria de la població treballa en altres ciutats (Barcelona, Terrassa, Sabadell) i amb una activitat econòmica que es redueix bàsicament al comerç de proximitat.

Això no significa que aquí la crisi no hagi afectat. «Segur que sí que s'ha notat. Que no ho vegem al carrer com en altres llocs no significa que no hi hagi problemes. Als supermercats que organitzen recollida d'aliments diuen que no donen l'abast, per exemple», puntualitza la Cristina, que esmenta un altre exemple: «S'ha vist a gent que ha canviat l'escola privada per la pública perquè no la podien pagar». Com a administració que funciona com a primera finestreta en situacions compromeses, l'ajuntament ha constatat aquest impacte. Les seves dades parlen d'un augment de les peticions d'ajuda social des de les 513 sol·licituds del 2008 a les més de 1.500 del 2013. Les demandes, apunten des del consistori, són d'índole social, laboral i econòmica.

Rastres de la crisi

El perfil de les persones que demanen les ajudes també és diferent de la imatge habitual que es té en la crisi. Per exemple, a penes hi ha població immigrant a Matadepera, un dels col·lectius que a la resta del país més l'han patit. L'ajuntament té localitzat un perfil molt específic d'afectades: dones amb càrregues socials, separades amb fills, en molts casos esposes d'empresaris castigats per la crisi que no havien treballat mai perquè es van dedicar a criar els fills i cuidar la llar. Moltes d'elles separades, s'han vist en la tessitura de reclamar ajuda als serveis socials.

Una passejada per Matadepera i els voltants permet veure altres rastres de la crisi que en aquesta localitat s'han donat: bastanta vivenda en venda, molts immobles que no es van acabar de construir i descens de vendes en el comerç, el principal sector econòmic intern de la ciutat. Per això en aquest mandat que ara s'esgota l'ajuntament ha posat en marxa campanyes de promoció comercial.

Porta per porta

Però, en general, com assegura la Cristina, a Matadepera «s'hi viu bé: és a prop de la naturalesa, s'hi respira aire sa, hi ha tranquil·litat i comoditat. Les connexions per carretera estan força bé, a Barcelona t'hi plantes en 25 minuts. I en cultura tampoc estem malament: tenim el festival internacional de música cada any, l'escola de música, la biblioteca, la televisió i la ràdio locals... No hi ha oferta d'oci, això sí». Per això aquí les preocupacions merament locals a l'hora d'afrontar les eleccions municipals tenen a veure més amb millorar la qualitat de vida que amb promoure canvis.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Per exemple, la relació qualitat/preu en la recollida d'escombraries: Matadepera és un dels municipis que més reciclen de Catalunya, en gran mesura gràcies al fet que és una de les localitats catalanes que tenen implantat el sistema de recollida porta per porta. «Està bé, però això implica que els impostos de recollida de les escombraries són molt més cars que en altres municipis», puntualitza la Cristina.

¿No hi ha, doncs, desafecció política a Matadepera? Sí, com a tot arreu. «No confio gaire en els polítics -admet la Cristina-. Estem decebuts de tots ells. En general, els polítics entren en política de bona fe, per donar un servei. Però es corrompen, i no n'hi ha cap que se salvi. És igual qui mani, tots acaben igual». Per això la Cristina pensa que «qui guanyi les eleccions a Matadepera ha de fer el que pugui pel poble». D'entrada, segons ella, millorar el camp de futbol.