«A Reykjavík no s'ha vist mai gent dormint als carrers»

el perfil 3Reykjavík, Islàndia, 1972 3Viu a Barcelona des del 1993 3El seu segon disc, 'Winds', versiona clàssics de la Nova Cançó 3Actuarà al Grec el 8 de juliol amb Joan Manuel Serrat 3Autor de la banda sonora del programa de TV-3 'El Foraster' 3Premi Akustik 2014

888

888 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
NÚRIA NAVARRO / BARCELONA

S'enfada en islandès, però somia en català. Un símptoma que Halldór Már ja és tan barceloní com el panot de la rosa. Va venir a estudiar guitarra clàssica el 1993, es va enamorar d'una catalana -avui mare dels seus tres fills- i es va quedar aquí. Amb el temps, les seves versions en anglès de temes de la Nova Cançó -Remena, nena (Shake it baby) inclosa-, reunides al disc Winds, li han donat tanta popularitat que fins i tot actuarà al Grec i el PopArb. Però ara li toca votar en les seves primeres municipals.

-¿Què el va enganxar de Barcelona?

-Que era una ciutat amb totes les lletres. Reykjavík és un poble. Anar de punta a punta resulta avorrit. I això em va semblar una passada. Travessava el carrer d'Aragó i m'admirava l'enorme distància entre vorera i l'altra. I és una capital carregada d'història i té un clima tan agradable… A la meva terra l'hivern dura nou mesos.

-Han passat 22 anys. ¿Què segueix digerint malament?

-M'impacta veure tanta gent dormint als carrers. A Reykjavík, a tot Islàndia, això no s'ha vist mai. El més pobre entre els pobres té una casa i fins i tot un cotxe, fins i tot durant aquesta última crisi, que ha castigat durament. La vivenda representa un quart del sou. I el pitjor és que a Barcelona hi ha gent que té molt. La desigualtat és dolorosa. A Islàndia la diferència de sous entre el governant i la dona de fer feines no és gran.

-Que en prenguin nota els aspirants.

-El sistema de benestar també és diferent. A Islàndia es paguen molts impostos; l'Administració ho sap i destina el 45% de la despesa a benestar, sense malbaratament.

-Allà són uns revolucionaris.

-Un mite. Els islandesos són tirant a conservadors.

-Es van negar a rescatar els bancs.

-Es van veure entre les cordes i es van indignar, com va passar aquí, tot i que amb menys virulència als carrers perquè a Islàndia el súmmum de la violència és tirar un ou. Però si s'hi fixa han tornat a votar els causants del mal.

-A les municipals de Reykjavík del 2010 van votar un còmic, Jón Gnarr.

-Si jo hagués estat allà, també l'hauria votat. La seva formació, el Millor Partit, es va crear arran de la crisi per mofar-se una mica dels polítics. Els ciutadans, irritats, es van permetre el luxe de recolzar-lo. I a mi em passa una cosa semblant aquí. No tinc ganes de confiar en els partits tradicionals que han enrarit l'espai polític. He vist com algunes plataformes, al·lèrgiques als privilegis i més transparents, han fet una bona feina en alguns municipis.

-Així que ho té clar.

-Sóc d'esquerres, això sí. Per convicció i per tradició familiar.

-Versiona temes de la Nova Cançó. ¿Això explica alguna cosa de la seva papereta?

-Explica que són cançons meravelloses. No pretenc promoure la independència de Catalunya, si és al que es refereix. Vaig gravar La bella Lola en anglès per a un anunci de cerveses, em va agradar el resultat i vaig versionar Al vent. Res més.

-¿El procés li fa angúnia, com els trolls als seus compatriotes?

 

-(Riu) Recordo que quan vaig arribar, als anys 90, ERC estava a punt de desaparèixer. I el 2012 vaig anar a la manifestació de la Diada, per curiositat. Jo em mantinc al marge, no hi estic ni a favor ni en contra, però no m'és estranya l'aspiració a la independència, perquè vinc d'un país petit que va aconseguir l'autonomia el 1918 i es va independitzar de Dinamarca el 1944. A partir de llavors, Islàndia va controlar la seva pesca i va entrar a les llistes de benestar.

-No li arrencaré el vot, ¿eh?

-¿Qui és el candidat d'ICV?

-ICV està integrat a la coalició Barce-

 

lona en Comú.

-La meva mare sempre va votar verd i jo m'hi identifico. Però també m'agrada Xavier Trias.

-Estan als antípodes. ¿Què els ha de sentir dir per decantar la balança?

-Que privilegiïn l'escola i la sanitat per sobre de les obres, que sempre fan pudor de comissió. ¡Que s'aturin a les Glòries! També han d'assegurar que tots els ciutadans tinguin tots els serveis coberts. I que millori el sistema de guarderies públiques i residències de gent gran. I reclamo molta transparència amb les finances.

-És músic. ¿Res per al seu gremi?

-Barcelona té bons festivals i estupendes sales de concerts. Per aquí passen totes les bandes -a Reykjavík embogíem quan es dignaven a venir Whitesnake o Rage Against the Machine-, però és una ciutat difícil per als músics que toquen en directe als bars. L'ajuntament, en comptes de posar traves, enredar amb paperassa i fins i tot tancar locals, hauria de fomentar la música en viu, que no sona més fort que l'enllaunada i aporta atractiu a la ciutat. Ho saben Londres, Dublín, Berlín.

-¿A vostè i a la seva guitarra els ha costat introduir-se al circuit?

 

-Costa entrar, però això passa aquí i a tot arreu. Si no tens algú que aposti per tu, no aixeques el cap. Des que vaig debutar al Flann O'Brien, fa 14 anys que canto pels pubs de Barcelona. I sí que he notat que, a causa de les retallades, em truquen a mi i no a tot el grup Wiggun, o demanen que faci un acústic o vagi en trio. Però, després de gravar Winds, aquest estiu tocaré al Grec. No està malament, ¿no?

-Gens malament. ¿Quina cançó proposa com a banda sonora del 24-M?

Notícies relacionades

 

SEnDQue tinguem sort, de Lluís Llach.