«A Barcelona li falten 30 anys per arribar al no retorn de Venècia»

«A Barcelona li falten 30 anys per arribar al no retorn de Venècia»_MEDIA_1

«A Barcelona li falten 30 anys per arribar al no retorn de Venècia»_MEDIA_1 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
NÚRIA NAVARRO / Barcelona

Fa classes a l'Autònoma, però també a Venècia, on les autoritats locals estudien fugir del centre històric perquè el turisme l'ha tornat insuportable. Aquesta doble residència, i la seva competència en geografia urbana, acrediten Francesc Muñoz a esbossar un mapa per no perdre el 15% del PIB i, de passada, els ciutadans.

-¿Li queda gaire a Barcelona per acabar com Venècia?

-Venècia està tan en un punt de no retorn que sap greu. El sòl, sobretot entre el pont de Rialto, el de l'Acadèmia i la plaça de Sant Marc, està ple d'adhesius de colors amb números que els operadors turístics donen als turistes perquè no es perdin. Fa un parell de mesos vaig trobar un d'aquests adhesius al costat de la catedral. Ens trobem al moment zero de l'itinerari venecià. A Barcelona li falten uns 30 anys.

-El malestar té base, doncs.

 

-L'impacte del turisme sobre l'ús de les places, la desaparició dels comerços antics i l'aparició de les marques globals -ellò que podríem anomenar espoliació del patrimoni col·lectiu- és un fenomen contra el qual rebel·lar-se. Però els barcelonins es queixen -i jo entre ells- perquè els canvis han sobrevingut de manera accelerada. El municipi no s'ha avançat a les dinàmiques.

-¿Era possible, això?

-El gestor municipal ha d'entendre que la planificació turística no és només econòmica, també és social i cultural. Ha d'anticipar, per exemple, que si es posen de moda les bicis es convertiran en productes turístics. O mirar el calendari acadèmic de les universitats del nord d'Europa per preveure les festes de joves. O saber que el que fan els turistes també ho fan altres poblacions com els estudiants internacionals, que són aquí durant sis mesos. Ha de tenir un destacament d'antenes que detectin els canvis en l'espai públic i confeccionar una agenda de temes a controlar. Per una altra part, ¿per què vénen els turistes?

-¿Per 7,5 milions de raons?

-Perquè Barcelona té una dimensió acollidora, no ha passat per processos de destrucció salvatge de la trama urbana, és relativament ordenada i la perifèria té unes ràtios de qualitat acceptables. Però això que és tan atractiu pot deixar de ser-ho. En la mala gestió del turisme està l'embrió del fracàs turístic.

 

-¿Diria que s'ha d'anar tancant l'aixeta?

-No. No podem viure en una societat sense turistes de la mateixa manera que no podem viure en una que no tingui immigrants. Formen part de l'ADN de la ciutat en aquest segle XXI. Les ciutats seran turístiques o no seran. ¿Per què? Perquè tenim una supereconomia global muntada sobre això i una extrema facilitat de mobilitat creada a base de vols barats i internet.

-¿Llavors?

-El problema és la manera com la ciutat s'ofereix, que acaba generant unes dinàmiques de copy-paste entre urbs i simplifica i banalitza la cultura local, de manera que el turista hi perd interès i al resident no li queda més remei que dimitir de la seva ciutat, per acabar traient-ne profit, que és el punt pervers al qual ha arribat Venècia. Avui s'està oferint Barcelona com un bistec mal fet. I la carn s'ha d'assaborir, si pot ser amb bon vi.

-Doni la recepta perquè estigui al punt.

 

-Després del diagnòstic, toca actuar de manera transversal. ¿Què fa el turista? Visita llocs, descansa i compra. S'han d'administrar les llicències, decidir si es volen protegir façanes històriques, limitar o no la presència de marques globals, plantejar una normativa per preservar el patrimoni urbà ordinari que ajuda a explicar la identitat dels carrers...

-¿I explicar on van a parar els diners del turisme?

 

-Ara tenim una economia del turisme que funciona en una bombolla al marge de la ciutat, però a canvi utilitza l'espai comú, que a sobre es degrada, i perquè estigui potable s'hi han d'injectar diners per mantenirlo. El pitjor és sentir-se cornut i pagar el beure. Haurien de ser capaços de redistribuir els rèdits. Fer una comptabilitat com la que es fa en urbanisme. No tot pot ser business friendly. Si el ciutadà hi veu retorn, canvia la perspectiva.  

-¿Quin partit té tot això al cap?

-Barcelona en Comú és el partit que té més al cap que no hi ha un repartiment just de les plusvàlues de la ciutat. Sap que el turisme genera un benefici obvi, però, al mateix temps, que s'ha d'intentar que la cultura local no sigui de vitrina de museu, sinó una cosa que muta. Està bé que Barcelona sigui diferent de Zamora i Zamora de Moscou, però la cultura local ha d'estar viva i mirar el turisme d'igual a igual.

-¿D'igual a igual, diu?

 

-Manuel Delgado diu que tractem els turistes de la mateixa manera que als immigrants, i hi estic d'acord. En aquest sentit, Barcelona és molt burgesa. Veu el turista com una cosa estranya que ha aparegut a la ciutat i que no té dret a ser-hi. I trobo que tenim molt a aprendre del turista. És més, proposo que al ple municipal hi entri un consell de turistes al qual es consulti sobre què hi troben a faltar.

-Turistes. Cultura local mutant. ¡Ai la identitat!

Notícies relacionades

 

-En queda molta, el que passa és que no ho volem reconèixer. L'arribada massiva d'immigrants globals, en comptes de canviar la ciutat, la mantenen. Els xinesos s'han quedat amb els bars dels andalusos, serveixen la mateixa truita de patates i eviten que es converteixin en McDonald's. S'està cuinant un nou concepte de cosmopolitisme.