Miquel Martí: "Juguem a la mateixa lliga que Nova York, però ens treu punts"

Turisme a part, el sector digital és el motor turbo de l'economia de Barcelona. Factura 6.000 milions d'euros. I aquí tenim Miquel Martí pilotant Barcelona Tech City, un «ecosistema» de start-ups que agrupa gairebé 200 empreses de tecnologia internet i mòbil com LetsBonus, Privalia, Groupalia, Anuntis, eDreams, Trovit, Softonic i Ulabox. Per a totes, la marca Barcelona és pura gasolina, diu.

-«Barcelona: sol, mar i start-ups». Així ens defineix el Financial Times.

-No és mala definició, però fugim d'aquestes etiquetes.

-No juguem a la mateixa lliga de Nova York, Londres o Berlín, ¿oi?

-Juguem a la mateixa lliga, però elles ens treuen molts punts d'avantatge. L'exemple més clar que amb voluntat i estructura es pot créixer és Nova York, que fa cinc anys tenia un ecosistema tecnològic latent i, a través de les polítiques de l'alcalde Michael Bloomberg, s'ha convertit en un referent mundial.

-¿Quin as es va treure Bloomberg?

-Va crear el NY City's Digital Roadmap (Progress and Innovation), i va aconseguir que el sector privat i el públic s'alineessin per impulsar el digital.

-¿Veu algú amb la seva disposició?

-¿Un multimilionari amb tanta iniciativa i que cregui en el retorn a la societat? El que sí que sé és que la majoria de candidats ho tenen molt clar. I els que ho tenen menys, els que prioritzen el pla social sobre l'econòmic, si coneixen l'impacte de contractació i la textura democràtica del comerç electrònic, ho estaran.

-¿Els polítics entenen de debò el que vostès tenen entre mans?

-¡Totalment! Les seves preocupacions, és clar, se centren més en l'ocupació i que puguem ser motor de canvi de sectors més tradicionals. Però tots estan interessats a anar més enllà del model de turisme. Som un factor de reinvenció de la ciutat.

-Des d'aquest calderó, ¿quins condiments demanen al futur alcalde?

-Un, que la capitalitat del Mobile World Congress segueixi aquí més enllà del 2018. Dos, que faciliti que la inversió vingui i es quedi. I tres, que les universitats siguin capaces d'atraure el talent que necessiten les empreses. S'ha d'orientar la formació a la contractació. Per exemple, Tomás Diago, de Softonic, va plantejar una idea en el seu projecte de final de carrera, la va posar en pràctica i la va estendre per tot el món.

-És una pena que els beneficis del Mobile no arribin a la majoria.

-No hi estic d'acord. De la capitalitat del mòbil ha sorgit el programa de l'ajuntament Mobilitzat Mòbil, en què uns 70 nois que havien deixat els estudis van ser formats, van estar en empreses i més de la meitat han decidit tornar a estudiar. I els grans inversors vénen a conèixer les grans empreses, però també les petites. En definitiva, contractes gent, recaptes impostos, atraus iniciatives de fora. Acaba beneficiant tothom.

-Al seu ecosistema empresarial li va donar l'empenta Barcelona Activa.

-El març del 2013.

-Doncs ha patit una retallada de pressupost salvatge. ¿Mala política?

-Desconec en quines partides. En el nostre cas, avui l'ajuda de l'ajuntament és petitíssima. Ens hem ocupat de guanyar partners que creguessin en el projecte: Mobile World Capital, CaixaBank, Deloitte, Esade, Rousaud Costas Duran...

-Conclusió: importa més un business angel que un regidor.

-El que necessita el sector és finançament, i un paraigua públic que acompanyi és important. Els models que funcionen a Nova York, Londres i Berlín són els de col·laboració publicoprivada. Però al sud d'Europa no hi ha referent. On més ens costa competir és en temes de fiscalitat i regulacions.

-¿No l'hi posen fàcil?

-Som intensius en coneixement no en totxo, i a l'hora que els bancs analitzin riscos, salten totes les alarmes. Necessitem un marc legal i fiscal ajustat a la tipologia de les nostres empreses.

-¿I no jugar amb el tema de la independència?

-El que ens importa a tots és l'economia. I segons la New York Academy of Science, en el futur el que comptaran seran les grans ciutats-estat. I no parlo de territori, sinó de concepte. El concepte Barcelona és un dels valors que hem de tenir al cap.

-De votar, voten.

-Sí. Encara que diria que, en conjunt, som un model apolític.

-Però, ¿més de CiU? ¿C's? ¿PP?

-Hi deu haver de tot. Trias ens ha dit a través de Twitter: «Sou molt importants per a la ciutat». Però el recolzament a l'emprenedoria va començar en l'època socialista, i ha continuat. Posen serveis comuns, t'acompanyen, et promocionen fora. Perquè això funcioni hi ha d'haver lideratge privat amb suport públic. No podem caure en el contrari, que les polítiques públiques passin al davant.

-¿De Colau, ni menció?

-No en tinc una valoració feta. Quan es crea una distància entre els que tenen més diners i els que en tenen menys sorgeixen postures populistes que tendeixen a assenyalar bons i dolents. Hem de contribuir entre tots a fer que la classe mitjana no desaparegui. Hem de traspassar discursos polítics i ser més humans.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

-¿Quines virtuts humanes hauria de copiar-los l'inquilí de la Casa Gran?

-La perseverança, la resistència al fracàs, la valentia, la capacitat de connectar amb el talent i la voluntat d'anar de Barcelona al món.