«Els pisos turístics se'ns en han anat de les mans»

Roger Miralles (39 anys, director d'una sucursal de La Caixa a Roquetes) va arribar a la cita amb l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, amb els deures fets i certs nervis. Abans de la cita s'havia llegit el programa electoral de Bosch i confessava que volia «aprofitar l'oportunitat» de conversar amb un polític. Per això, va preparar un recorregut -una part a peu, una part en tramvia- pels contrastos del Poblenou («on conviuen l'opulència entre cometes del 22@, el barri tecnològic, i els solars entre grans gratacels»), fil conductor per debatre sobre altres assumptes, com el model de ciutat que propugnen els republicans, les seves propostes contra la «desigualtat», les seves polítiques de pactes i com aconseguir que Barcelona sigui «motor» del procés sobiranista. «Quin tercer grau», va exclamar amb bon tarannà Bosch al final de la passejada de gairebé dues hores, a la terrassa de la cerveseria Sant Martí, a prop de la rambla del Poblenou. «¿Què tal el canvi de Madrid per Barcelona?», va ser una de les primeres preguntes del Roger a l'alcaldable. «Les enquestes no us són gaire favorables, no?», en va ser una altra.

Bosch va afrontar el tercer grau del Roger fidel als principis de la seva candidatura. En les seves paraules: «A Esquerra Republicana som d'esquerres, i per això és prioritari resoldre els problemes d'injustícies socials de Barcelona; creiem en els valors republicans, el bon govern i la integritat; i som catalans amb totes les conseqüències. Per això volem que Barcelona sigui de debò capital de Catalunya, amb un Estat al darrere que remi a favor seu i no en contra».

Marcar distàncies

I això, posat en la tessitura de parlar de pactes (sens dubte el tema del moment, almenys des del punt de vista polític) va permetre a Bosch al mateix temps advocar per una «geometria variable» segons el tema («vivenda, pobresa, igualtat, la capitalitat») i també marcar distàncies. Amb Xavier Trias, per exemple («no, no hi ha cap pacte amb CiU», assegura): «Va comprar públicament els grans eixos del nostre programa. Per això m'agradaria preguntar-li: si compra el nostre programa social, que és irrenunciable ¿com pensa desfer els fruits del pacte amb el PP? L'ampliació de La Maquinista, la Marina del Port Vell, aquell gueto de iots de milionaris en espai públic, el descontrol del turisme... Això no és progrés social».

O amb Ada Colau: «Hi ha gent que no és capaç de distingir entre els polítics que compleixen i els que no. Més que basar-nos en les promeses dels que acaben de descobrir la política, la solució passa per saber discernir entre qui ho fa bé i qui no». O amb Jaume Collboni: «La independència a Barcelona, amb l'assumpte de la capitalitat, és un assumpte central. Quan parles de la capitalitat de Barcelona, que lidera el procés cap a la independència, hi ha gent que et diu: 'això no interessa a la gent'. ¿Què interessa a la gent, llavors? Portar el Senat a Barcelona, diuen alguns. ¿De debò?».

Escoltar la gent, tenir en compte el sentiment dels ciutadans. El Roger no és d'aquelles persones que fan una crítica a la totalitat de la classe política («dir que tots els polítics són iguals és com dir que tots els banquers són uns podrits, uns lladres», recorda amb sorna Bosch al seu amfitrió banquer), però sí que va afirmar durant la passejada que «al carrer els ciutadans estan desencantats». Per la corrupció, tema en el qual Bosch presumeix que a ERC no li han trobat «ni un sobre ni una comissió», però també per la llunyania amb els problemes més urgents, del dia a dia, de la ciutadania. Per aquest motiu, el Roger va desgranar alguns assumptes vinculats al seu barri (la situació de Can Ricart, on no acaba de germinar cap projecte («se li ha de donar un ús social, equipaments per al barri», va proposar), els solars del 22@ «on viuen 10 persones que no tenen cap més lloc on anar», el problema de la vivenda. En aquest punt, Bosch va tirar de proposta: «L'ajuntament ha de fer més en vivenda social. Sobretot rehabilitar, ja que fer pisos nous és car i requereix temps, mentre que hi ha pisos buits sense llogar que donant incentius o amb l'amenaça de sancions pots aconseguir que entrin en el mercat amb preus socials. La política de vivenda ha de ser molt intel·ligent en una ciutat, perquè, si no, crees problemes per al futur. En resols un a curt termini i en crees altres».

Exemple: els pisos turístics. El Roger, que viu en un barri en què encara no són un problema tan urgent com en altres llocs de la ciutat, va demanar davant l'alcaldable «regularització» d'aquesta activitat econòmica. «No pot ser que els que tenen pisos turístics tinguin rendes que queden fora de cotització», va dir.

Especulació

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Bosch, que sí que viu en un districte, Ciutat Vella, en què «el problema dels pisos turístics està per tot arreu», es va mostrar dur: «Els pisos turístics se'ns en han anat de les mans, cal posar-hi ordre de forma urgent. Primer s'han de tancar els il·legals. Després s'ha de fer una moratòria a l'Eixample, Ciutat Vella, Barceloneta, Sagrada Família, Poble-sec, Gràcia i potser una part del Poblenou. I s'ha de treballar perquè el turisme sigui més compartit, perquè sorgeixin pisos turístics en zones més perimetrals de la ciutat». Perquè, a parer de Bosch, la saturació actual no només genera «molèsties» (els sorolls, els «intrusos», «haver de canviar sovint les claus del portal», «el col·lapse de l'ascensor») sinó que pot tenir conseqüències més greus: «disparar el mercat immobiliari, ja que molta gent en lloc de llogar el seu pis per 600 euros s'estima més convertir-lo en un apartament turístic pel qual traurà 3.000 euros al mes. Si a més és il·legal, diguem-ho pel seu nom: és especulació».

En el comiat, el Roger va demanar un alcalde que posi «l'honradesa i la feina ben feta per damunt de tot per aconseguir una Barcelona no tan desigual, on tothom dormi sota sostre i se sentin orgullosos de ser de la ciutat». «¿Què tal el canvi de Madrid per Barcelona?», havia preguntat a l'inici de la passejada. «Molt il·lusionat, la veritat. Entre ser allà resistint o aquí a Barcelona construint, no hi ha color», va respondre Bosch.