Anar al contingut

LA REALITAT DELS LOCALS D'AUTOCONSUM

Una densa fumera

Els clubs cannàbics es mouen en uns llimbs jurídics sobre el cultiu, el transport i el consum que possibiliten l'especulació

V. V. L. / BARCELONA

Un de cada tres clubs cannàbics dels 145 que operaven a la ciutat de Barcelona incomplien la normativa municipal, segons va anunciar l'ajuntament a mitjans d'agost de l'any passat. Com a conseqüència de la intensa campanya d'inspeccions realitzades en aquests establiments, 45 d'aquests clubs ja no van poder aixecar la persiana al novembre per deficiències de salubritat i seguretat, al tractar-se de locals de venda o perquè acceptaven l'entrada de menors, entre altres irregularitats. El cens d'aquests locals no ha augmentat perquè el consistori va decidir el juny passat la suspensió de les llicències durant un any.

L'actuació de les autoritats municipals barcelonines s'ha centrat en aquells establiments que incomplien la normativa municipal en qualsevol dels seus aspectes. Però més enllà d'aquests requisits administratius, sobre l'activitat desenvolupada en els clubs cannàbics hi ha uns certs llimbs legals. El Codi Penal preveu condemnes d'entre 3 i 6 anys de presó per a aquelles persones que cultivin o trafiquin amb drogues, però ho fa en uns termes expressats amb tanta ambigüitat que ja s'han registrat diverses sentències que han establert jurisprudència i avalat l'activitat d'aquests establiments davant la llei, segons exposen des de la Federació d'Associacions Cannàbiques (FAC).

No obstant, cada cas és un món, i en funció del jutge que instrueixi el judici es pronunciarà una sentència en un o altre sentit, reforçant la sensació d'«alegalitat» que no aconsegueixen treure's de sobre aquestes entitats, segons explica Jaume Xaus, vicepresident de FAC. Aquests llimbs legals que imperen fins ara són precisament un dels grans al·licients amb què es troben els visitants forans i alguns propietaris de clubs, que aprofiten el filó turístic de la ciutat per realitzar tripijocs que transcendeixen la tasca descrita per a aquests locals, concebuts com a ens sense ànim de lucre. Així, al no haver-hi cap norma vinculant, durant una temporada, alguns clubs van poder aplicar protocols prou laxos perquè un turista acabat d'arribar a la ciutat pogués inscriure's sense les preceptives esperes d'entre 15 i 30 dies de carència que solen aplicar la majoria d'establiments. També poden allargar les jornades més enllà de les 8 hores recomanades i, fins i tot, en alguns casos, permeten l'accés a menors.

Efectes pal·liatius

De la mateixa manera que alguns clubs fan negoci amb una explotació alegal de les seves funcions, existeix el revers de la moneda, amb moltes entitats que consagren part de les seves activitats a l'ús terapèutic del cànnabis. Tot i que la majoria de socis d'aquests clubs fumen amb fins recreatius, al voltant d'un 15% de les persones que van a aquests locals consumeixen aquesta substància buscant efectes que pal·liïn els símptomes de les seves patologies, segons dades de la FAC. És el cas de malalts de fibromiàlgia, o de càncer, que veuen alleujades així les reaccions pròpies de la quimioteràpia. O persones que, per motius de salut, han perdut la gana o la son.

El mateix conseller de Salut, Boi Ruiz, va subratllar la necessitat de regular l'ús terapèutic del cànnabis perquè els malalts que recorren al seu consum no tinguin en les entitats de consum cannàbic l'única via per mitigar part del seu malestar. L'alternativa és el fàrmac Sativex, l'únic dels que inclouen extractes de cànnabis que autoritza el Ministeri de Sanitat. El 2013, només 111 pacients catalans van rebre tractament amb aquest fàrmac. Salut va confirmar que només es recepta per a persones amb esclerosi múltiple.

Especulacions

Un altre aspecte a tenir en compte en una futura regulació del consum de cànnabis és el relacionat amb el cultiu i el transport d'aquesta substància. Ángel Benito, president de la Federació d'Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (Fedcac), advoca per «auditories de la plantació» a través d'un pèrit agrònom que desterri possibles tripijocs.

«Es tracta de demostrar que la quantitat de cànnabis que es cultiva està en plena concordança amb la demanda dels socis del club». Una forma d'evitar especulacions sobre l'activitat dels clubs que es reforça si a més a més s'estableix com a norma de compliment obligat l'entrega dels llibres de control a les administracions, segons argumenten des de la Fedcac i la FAC.

Temes: Drogues

0 Comentaris