DECISIÓ DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL

Ordre de presó per als vuit indignats del Parlament

Els jutges els donen 10 dies perquè ingressin a la presó voluntàriament

2
Es llegeix en minuts
J. G. ALBALAT / BARCELONA

L’Audiència Nacional ha donat 10 dies de termini als vuit condemnats pel setge del Parlament del 15 de juny del 2011 perquè ingressin a la presó de manera voluntària, segons van confirmar a aquest diari fonts de la defensa. El Tribunal Suprem els va imposar una pena de tres anys de presó per un delicte contra les altes institucions de l’Estat per haver participat en els actes d’assetjament dels diputats. En la interlocutòria se’ls adverteix que si fan cas omís a aquest requeriment, el tribunal n’ordenarà l’empresonament.

Els advocats dels vuit joves condemnats van anunciar que presentaran davant l’Audiència Nacional un escrit en el qual demanen la suspensió de la seva entrada a la presó mentre el Tribunal Suprem  no resolgui sobre l’incident de nul·litat que han interposat, i que encara s’està tramitant. La fiscalia ja ha sol·licitat la inadmissió de l’esmentat incident de nul·litat, pas previ per presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional.

Els 19 joves encausats pels actes de setge al Parlament fa quatre anys, durant una manifestació de protesta per un ple de la Cambra catalana en què es debatien els pressupostos de la Generalitat, amb retallades incloses, van ser absolts el 7 de juliol del 2014 per l’Audiència Nacional, amb el vot particular d’un magistrat.

RECURSOS

Notícies relacionades

El 17 de març passat, el Suprem va estimar parcialment els recursos de la fiscalia i les acusacions exercides per la Generalitat i el Parlament i va imposar penes de tres anys de presó a vuit dels participants en la protesta, per un delicte contra les altes institucions de l’Estat, sentència que va ser aplaudida pel Govern català. L’alt tribunal va esmenar la plana a l’Audiència, que havia dictaminat que l’actuació dels imputats, que van impedir l’accés dels diputats al Parlament i van obligar el president Artur Mas a accedir-hi en helicòpter, va suposar una «legítima expressió d’acció ciutadana» que va actualitzar «el dret de reunió». I es va negar a condemnar-lo per no enviar «un missatge de desincentivació de la participació democràtica directa dels ciutadans en l’exercici de la pràctica política».

No obstant, el Suprem va sostenir que el bloqueig d’una Cambra «ataca els valors superiors de l’ordre democràtic», i va condemnar els vuit joves perquè amb les seves activitats van intentar que el Parlament «es veiés incapacitat per al debat i l’acció política». Els magistrats van rebutjar que la protesta tingués com a objectiu «servir de vehicle per proclamar la indignació col·lectiva» davant les retallades socials. 

Temes:

Indignats