El Rei deixa pas al Príncep perquè obri "una nova etapa d'esperança"

El Rei va acabar l'any amb diversos maldecaps. El principal, com gestionar el futur de la Corona. I va començar el 2014 amb una certesa: la decisió d'abdicar i deixar el futur de la Monarquia en mans del seu hereu, Felip. Va ser a principis d'any quan passat el seu 76è aniversari va prendre una decisió que té caràcter històric i li va comunicar al seu fill la responsabilitat que, a partir d'ara, li deixava.

Va fer el mateix amb el cap de la Casa del Rei i va esperar fins al 31 de març, després de la mort de l'expresident Adolfo Suárez, per explicar a l'actual cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, el pas transcendental que pensava fer. Uns dies després, el 3 d'abril, feia partícip de la notícia el cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, han informat fonts de la Zarzuela a aquest diari. I van ser tots tres, el Monarca, el president i el secretari general del PSOE, els que van acordar ajornar l'anunci fins després de les eleccions europees, per tal de no entorpir una cita amb les urnes que es preveia rellevant.

La ruptura del bipartidisme

Òbviament cap d'aquests tres protagonistes esperava que els resultats del 25 de maig suposarien un punt d'inflexió en la història política del país i que, per primera vegada en democràcia, es llançaria per part de la ciutadania un missatge tan seriós i tan profund al bipartidisme. Un missatge a l'Estat entès de forma tradicional. És cert que des del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) feia mesos que s'advertia a través dels sondejos que la imatge de les institucions estava tocada. També la de la Corona, que no ha sabut salvar-se de la corrupció i els escàndols i que gaudeix d'un escàs prestigi entre les noves generacions.

Que la lectura de l'última votació que ha tingut lloc a Espanya (cal recordar que a Catalunya ha guanyat ERC, organització independentista i republicana) hagi accelerat encara més els plans del Rei és una possibilitat. De fet, Joan Carles s'ha adreçat aquest matí als espanyols i ha parlat sense embuts d'un nou temps que ha de ser liderat per una nova generació.

Temps polític convuls

En aquest context, el Rei ha deixat clar que aquest canvi generacional pel qual aposta ha de començar, segons ell, per la Corona, que passarà al Príncep d'Astúries. El futur Felip VI. "Una nova generació reclama amb justa causa el paper protagonista, el mateix que va correspondre en una conjuntura crucial de la nostra història a la generació a la qual jo pertanyo. Avui mereix passar a la primera línia una generació més jove, amb noves energies, decidida a emprendre amb determinació les transformacions i reformes que la conjuntura està reclamant i afrontar amb renovada intensitat i dedicació els desafiaments del demà", ha dit Joan Carles en un missatge retransmès als ciutadans.

Aquestes paraules prenen un significat especial en aquests temps d'ebullició política, on hi ha veus significatives que exigeixen canvis profunds en totes les institucions; en el model d'Estat; en la forma d'afrontar la representació de la ciutadania o de relacionar-s'hi. Fins i tot tenen més força (i escons) que abans les forces parlamentàries que advoquen per sotmetre a una consulta el mateix futur de la Corona.

"Felip garanteix la estabilitat" 

En aquesta situació i admetent les "serioses cicatrius" que en el teixit social ha deixat la crisi econòmica, Joan Carles ofereix el seu fill com la millor alternativa per garantir l'"estabilitat". "El meu fill Felip, hereu de la Corona, encarna l'estabilitat, que és signe d'identitat de la institució monàrquica", ha dit el monarca. "Té la maduresa, la preparació i el sentit de la responsabilitat necessaris per assumir amb plenes garanties ser el cap de l'Estat", ha declarat.

Joan Carles ha volgut agrair als ciutadans la seva confiança: "Avui, quan miro enrere, no puc sentir sinó orgull i gratitud per vosaltres. Orgull, per la quantitat de coses bones que entre tots hem aconseguit en aquests anys. I gratitud, pel suport que m'heu donat per fer del meu regnat, iniciat en moments de grans incerteses i dificultats, un llarg període de pau, llibertat, estabilitat i progrés".

Desafiament sobiranista

Notícies relacionades

Podem i Sumar pugnen per aconseguir representació parlamentària

El PSOE confia en una coalició amb el PNB i no veu riscos per al Govern

Les pròximes hores es reunirà el Consell de Ministres (el mateix Rajoy ho ha anunciat aquest matí) i el Congrés per donar a llum una llei orgànica necessària per fer efectiva l'abdicació i preparar la coronació de Felip VI. Segons fonts de la Zarzuela, la proclamació del nou Rei es farà d'aquí "aproximadament quatre setmanes".

L'hereu no ho tindrà fàcil: els elogis que tant ell com el seu pare estan rebent es barregen amb els que reclamen la fi de la Monarquia i els que, des de Catalunya, li recorden que el desafiament sobiranista segueix sobre la taula. Un desafiament que ha propiciat que tant la seva agenda com la del Rei hagi estat bolcada els últims temps en Catalunya.