El TSJC avala investigar Oriol Pujol per suborn en la causa de les ITV

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la decisió del magistrat instructor del cas ITV d'investigar el diputat de CiU Oriol Pujol per suborn dintre de la causa oberta per tràfic d'influències, a l'apreciar indicis d'una "continuïtat delictiva".

En una sentència notificada aquest dilluns a les parts, la sala civil i penal del TSJC desestima així el recurs de queixa plantejat per la fiscalia després que el magistrat del TSJC que instrueix el cas, Enric Anglada, rebutgés el gener passat la seva pretensió d'obrir una peça separada del cas ITV per investigar per suborn Oriol Pujol, la seva dona Anna Vidal i els empresaris Sergi Alsina i Ricard Puignou.

Aquesta nova línia d'investigació per suborn que la fiscalia pretenia esqueixar del cas ITV es basa en informes de l'Agència Tributària que apunten que Oriol Pujol va cobrar suposadament de la trama corrupta l'any 2008, amb el tripartit al poder, a canvi de defensar els seus interessos en la tramitació de la llei de seguretat industrial.

Activitat delictiva continuada

La sala civil i penal del TSJC ha donat ara la raó al magistrat instructor, que el gener passat va desestimar el recurs de la fiscalia per separar la investigació per tràfic d'influències de la de suborn al·legant que podria tractar-se d'una "activitat delictiva continuada" i que els dos delictes són competència del tribunal del jurat.

"Existeix una aparent continuïtat delictiva que resulta decisiva perquè s'investiguin en un procés únic els dos delictes (suborn i tràfic d'influències), per raons d'eficàcia i d'economia processal", remarca la sentència de la sala civil i penal del TSJC.

Per la sala, l'existència d'aquesta "continuïtat delictiva" abraça un període temporal determinat, en què es desprèn l'existència d'un "pla preconcebut" per a la "comissió conjunta" dels fets per part dels imputats, primer durant la tramitació de la llei de seguretat industrial i, posteriorment, el seu desenvolupament reglamentari per aconseguir l'adjudicació d'estacions d'ITV.

Suborn i tràfic d'influències

Segons la sala civil i penal del TSJC, mantenir la unitat de la causa no comportarà l'obertura d'un macroprocés, que sí que podria fer "immanejable" el procés. El jutge instructor -que és un magistrat del TSJC a caaausa de la condició d'aforat d'Oriol Pujol-, va rebutjar la petició de la fiscalia i el seu posterior recurs per separar la causa a l'entendre que si disgregava l'acusació per suborn de la de tràfic d'influències es podrien donar pronunciaments diferents sobre els mateixos fets, amb el risc que hi hagués decisions contradictòries.

Per contra, el Ministeri Fiscal havia sostingut, en la seva petició i posterior recurs al magistrat i en el seu nou recurs de queixa davant la sala civil i penal del TSJC, que dividir la causa suposaria donar més celeritat al procés. Arran de la sentència de la sala civil i penal del TSJC que li dóna la raó, el magistrat instructor Enric Anglada haurà de convocar ara una compareixença per formalitzar l'acumulació en una sola causa i concretar les imputacions.

Correus electrònics

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La nova imputació per suborn plantejada per la fiscalia es desprèn dels últims informes elaborats per l'Agència Tributària sobre la trama de les ITV, que contenen una anàlisi dels correus electrònics que es van intercanviar els empresaris i polítics imputats en el cas. Aquest informe al·ludeix a un correu electrònic en què Alsina hauria proposat a Puignou el pagament de 30.000 euros per influir presumptament en Oriol Pujol i CiU de forma que presentessin esmenes, a favor dels seus interessos, al projecte de llei de seguretat industrial que plantejava el tripartit.

En un dels correus analitzats, un dels empresaris involucrats en la trama es va referir a una reunió entre Puignou i Oriol Pujol amb l'expressió: "Faran campanya mediàtica i, encara que no manen, demanen 30.000 euros", de la qual cosa l'Agència Tributària infereix que la quantitat esmentada correspondria a honoraris per les gestions realitzades per influir en la tramitació de la llei de seguretat industrial.