Unes europees poc atractives

A falta de cinc mesos i 10 dies perquè se celebrin les eleccions al Parlament europeu, els espanyols segueixen molt desmotivats pel que fa a aquesta cita amb les urnes. El 53% de l'electorat la considera bastant o molt important, però el 41% li resta transcendència i el 52% ni tan sols té clar per quin partit decantar-se. Amb aquest panorama, el PPC repetiria victòria perquè aconseguiria entre 20 i 21 europarlamentaris, tres o quatre menys dels que té actualment, i el PSOE passaria de 23 a 17 o 18.

Tant els populars com els socialistes obtenen en aquest últim baròmetre del GESOP els mateixos resultats que en el sondeig anterior, elaborat el mes de juliol passat. Els dos partits experimenten un lleuger augment en l'estimació de vot (0,3 punts més els primers i 0,6 més els segons), tot al contrari del que passa amb Izquierda Unida, que baixa 2,5 punts. El partit de Cayo Lara i UPD no havien deixat de créixer en les últimes enquestes, però com succeeix en el cas de les eleccions generals, en aquesta última entrega han vist frenada la seva trajectòria ascendent per a les eleccions europees: tot i fer miques els resultats del 2009 i passar de 2 a 6-7 diputats els uns i d'1 a 4-5 els altres, en aquest últim sondeig repeteixen les mateixes dades que van aconseguir fa mig any.

Ciutadans triomfa a Madrid

En el cas de la força que lidera Rosa Díez hi ha un  nou factor molt directament relacionat amb l'estancament de la seva progressió. Es tracta de la hipotètica participació de Ciutadans en els comicis comunitaris. El seu líder, Albert Rivera, encara no ha anunciat oficialment si es presentaran o no a aquestes eleccions, però en el cas que ho fessin podrien ser premiats amb entre 1 i 2 escons a Brussel·les.

S'ha de recordar que en aquests comicis hi ha circumscripció única per a tot Espanya, però l'estudi del GESOP ofereix un desglossament per autonomies que aporta dades ressenyables. La més curiosa, que Madrid és la comunitat on Ciutadans obté els millors números en intenció directa de vot, amb 5,3 punts. A les dues Castelles, aconseguiria els 1,9, a Galícia, els 1,5, i a Catalunya, on s'ha de tenir en compte que hi ha més partits (i més qüestions sobre la taula, llegiu sobiranisme) en lliça, es quedaria en 1,3 punts.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Precisament, al tauler català encara queda per aclarir una qüestió que tindria efectes en el resultat global dels comicis: les coalicions que formin els partits nacionalistes. En aquesta enquesta s'ha partit de la hipòtesi que es repetirien les mateixes aliances. És a dir, CiU, el PNB i Coalició Canària, a la Coalició per Europa, i ERC, el BNG, Eusko Alkartasuna i Aralar, en la de l'Europa dels Pobles. Si fos així, aquesta última agrupació arrabassaria votants a la primera i totes dues quedarien empatades a l'Europarlament, una situació directament relacionada amb l'auge d'Esquerra i la caiguda de CiU en ple debat sobre la independència de Catalunya i sobre si s'ha d'anar a Brussel·les formant una candidatura conjunta entre els partits que defensen la consulta d'autodeterminació.

Una de les poques dades positives per al partit d'Artur Mas és que el seu electorat és el segon que més importància atribueix a aquests comicis. El 61,5% dels seus votants consideren que aquestes eleccions són molt o bastant rellevants. Això sí, aquest percentatge encara és superior (del 74,3%) en els d'UPD, mentre que els d'ERC són els més escèptics (50%).