La tensió sobiranista consolida Esquerra i catapulta Ciutadans

No hi ha color en la política catalana. O, més ben dit, sí que n'hi ha: blanc o negre. Perquè en l'actual escala cromàtica sobiranista, no hi ha lloc per als grisos. El Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO demostra que són mals temps per a les ambigüitats i les terceres vies. Després del revés que va suposar el 'sorpasso' d'ERC a CiU, consolidat en aquest sondeig, el terratrèmol afecta ara els partits detractors de la independència de Catalunya. La tensió secessionista i la pèssima imatge de les marques tradicionals per la corrupció i la crisi econòmica deixen el camp lliure perquè Ciutadans es propulsi a tota velocitat i ja se situï com a tercera força. Un fenomen que, en paral·lel, obre una dura (i potser llarga) batalla entre quatre partits per la medalla de bronze en les pròximes eleccions catalanes.

Els electorats de CiU i ERC continuen sent vasos comunicants, en els quals es manté imparable el transvasament de vots. El 24,4% dels votants d'Artur Mas fa menys d'un any, gairebé un de cada quatre, recolzarien ara Oriol Junqueras, que fidelitza, a més, el 80% dels seus electors. Novament queda desmentida la tesi d'Unió i dels sectors moderats de CDC que el desafiament sobiranista de Mas espanta un bon nombre de votants, ja que els transvasaments a PSC i PPC són ínfims. L'explicació cal buscar-la en els escassos avanços dels últims mesos en el procés cap a la consulta, i en el fet que Junqueras continuï sent el líder més ben valorat (5,6) i preferit com a president, per sobre de Mas (4,6).

No obstant, ERC no està del tot immunitzada davant la imatge de complicitat amb el Govern català, per exemple, en les retallades socials, i el sondeig evidencia un lleu retrocés en escons respecte del maig. De 40 passaria a tenir-ne entre 36 i 38 (avui en tenen 21), i perdria un punt i mig en vot estimat. L'enquesta es va fer del 16 al 18 d'octubre, o sigui, després del debat de política general, en què CiU i ERC van mostrar la seva plena sintonia política al presentar junts totes les resolucions.

Ara bé, els republicans conserven 2,6 punts d'avantatge -al maig eren tres- perquè CiU també baixa, un punt i tres escons. De 35 a 31 o 32 (avui en tenen 50). La federació només retindria el 54% dels seus votants i un 16% es declara avui indecís. Una dada esperançadora per a CiU és que, si més no en intenció directa de vot --el vot sense 'cuina'--, ha frenat la caiguda i puja gairebé dos punts. Però aquest creixement és parallel al que també experimenta ERC.

El nou repartiment d'escons podria deixar els actuals socis a un diputat de la majoria absoluta si agafem la forquilla més baixa, tot i que el context actual fa impensable forjar pactes alternatius, com la repesca del tripartit d'esquerres o un tripartit pro Estat propi (ERC, CiU i ICV-EUiA), malgrat que les dues aliances podrien també sumar majoria.

QUATRE FORCES APINYADES

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Fora de CiU i ERC, la pugna entre les forces que anhelen terceres vies es presenta aferrissada, fins al punt que quatre partits es mouen en un marge de cinc diputats. Incapaç de taponar les seves fugues amb el seu pla federalista, el PSC continua caient (passaria de 20 escons a tenir-ne entre 14 i 16) i perdria la tercera plaça a favor de Ciutadans, que es beneficia d'una altra debacle, la del PPC, que dels 19 diputats actuals es quedaria amb 13 o 14. Els seus llastos: la gestió de Mariano Rajoy i l'efímera vida que va tenir la proposta de finançament singular d'Alicia Sán-chez-Camacho. El partit d'Albert Rivera acolliria el 29% dels votants del PPC i l'11% de l'electorat del PSC, cosa que podria fer-li duplicar els nou escons actuals i passar a tenir entre 16 i 18 diputats. Els populars són la seva principal font de vots, fet que explica el viratge a la dreta del partit últimament.

El socialista Pere Navarro, que només retindria quatre de cada 10 electors, pateix un transvasament més gran que el de Ciutadans: el de l'abstenció i els indecisos. El 27% dels seus votants el novembre del 2012 avui estan desmobilitzats. Per l'esquerra, el PSC cedeix molt més a favor d'ICV que d'ERC. Els ecosocialistes, que s'han decantat per un Estat propi federat amb Espanya, millorarien lleument la seva representació (de 13 a 14 o 15 diputats) i continuen en empat tècnic amb el PSC, però han empitjorat les seves expectatives respecte del maig. A això s'hi afegeix que la seva competidora per l'esquerra, la CUP, duplicaria els tres escons, i que el seu líder, David Fernàndez, supera en nota l'ecosocialista Joan Herrera.