Rajoy insta el Regne Unit davant l'ONU a abordar la "descolonització" de Gibraltar

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha pronunciat aquesta matinada un discurs davant l'Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) en què ha instat el Regne Unit a complir els acords vigents al voltant de Gibraltar i a abordar la seva descolonització, encara que amb unes formes i un fons molt més suaus del que havia suggerit que utilitzaria en aquest fòrum. I és que dimarts, a l'arribar a Nova York, va assegurar a la premsa que denunciaria que la colònia britànica era un paradís fiscal que tampoc respectava la legislació mediambiental. Però no hi ha hagut res d'això. 

"Un any més he de portar a aquesta Assemblea la qüestió de Gibraltar, que aquesta organització va incloure el 1963 a la llista de territoris no autònoms pendents de descolonització. És l'únic pendent a Europa i afecta encara la nostra integritat territorial. Des d'aleshores, el Regne Unit no fa cas del mandat d'aquesta AGNU i el compromís contret amb Espanya de la Declaració de Brussel·les del 1984", ha apuntat.

Segons el cap de l'Executiu espanyol, aquest "anacronisme colonial" segueix causant "inconvenients" als ciutadans de Gibraltar i de la zona adjacent. "Sobre la legitimitat que atorga la doctrina universal d'aquesta Assemblea General, Espanya reitera una vegada més la seva crida al Regne Unit per reprendre el diàleg bilateral i la cooperació regional", ha afegit, i ha posat fi a aquest punt del seu discurs.

Resolució sobre Síria

En la intervenció del president espanyol no hi ha hagut ni una sola menció a l'Iran i el seu programa nuclear, malgrat que ha estat el tema principal de l'Assemblea General i que Rajoy es va reunir ahir a la nit amb el seu homòleg iranià, Hassan Rohani, aprofitant aquest fòrum. Del que sí que ha parlat ha estat de Síria i la seva situació, que s'ha convertit en un "inacceptable i desencoratjador" drama humanitari i en una "creixent amenaça" per a la pau i la seguretat regional i internacional.

"El brutal atac amb gas sarín contra la població civil de Damasc, acreditat per l'informe de la Missió de Nacions Unides, ha suscitat una repulsa generalitzada en la comunitat internacional i el convenciment que això ni es pot repetir, ni es pot quedar impune", ha assenyalat.

A continuació, ha apuntat que la proposta de Rússia i els Estats Units que podria permetre el control internacional i posteriorment la destrucció de l'arsenal químic existent a Síria ha estat "aplaudida per tothom", i ha afegit que ara li toca moure fitxa al Consell de Seguretat i adoptar una resolució que converteixi en "jurídicament vinculant" per al règim sirià la prohibició de l'ús de armes químiques i l'obligació de la seva destrucció. "“Ens hi va molt en això. Això és un repte de seguretat internacional que, si no es resol, es convertirà en un fracàs col·lectiu", ha advertit.

Entrar al Consell de Seguretat

Des dels primers minuts del seu discurs, Rajoy ha deixat clar al seu auditori que Espanya vol entrar com a membre no permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides durant el període 2015-2016, un lloc que es disputa amb Turquia i Nova Zelanda (i que el ministre José Manuel García-Margallo ha tractat d'assegurar en les múltiples bilaterals que ha mantingut els últims dies). La decisió no se sabrà fins a l'octubre del 2014, però el president ha volgut insistir en la importància que dóna a aquesta qüestió.

"Espanya sap que la nostra defensa de la dignitat de la persona serà més eficaç a través de les Nacions Unides, igual que l'Assemblea General de les Nacions Unides sap que, en aquesta empresa, pot comptar amb Espanya", ha recalcat un Rajoy que, a més, ha apostat clarament per la reforma del Consell de Seguretat al voltant dels principis de "rendició de comptes, transparència i col·laboració", a fi de proporcionar "més legitimitat i suport" a les accions de l'ONU.

Notícies relacionades

Rajoy demana a Rohani "passos" per tranquil·litzar el món sobre el programa nuclear de l'Iran

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Finalment, ha tret destacat que Espanya va crear, juntament amb el PNUD el fons per aconseguir els objectius del Desenvolupament del Mil·lenni, amb impacte real en les vides de 20 milions de persones a través de més de 130 programes en 50 països per valor de gairebé 1.000 milions de dòlars. "A mesura que l'economia espanyola està tornant a créixer, tornarem a recolzar aquests esforços amb una inversió en cooperació al desenvolupament generosa, intel·ligent i eficaç", ha conclòs.

Autodeterminació per al Sàhara Occidental 

Rajoy també es va referir al Sàhara Occidental al reclamar en la assemblea de l'ONU el dret a l'autodeterminació per a aquest poble. Una qüestió que, segons el president, segueix sent "una de les assignatures pendents" de les Nacions Unides. "Espanya recolza una solució política justa, duradora i mútuament acceptable que prevegi la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental en el marc de les disposicions de les Nacions Unides", va subratllar en el seu discurs.