Això és el que va passar

Els últims dies, algunes informacions han acusat el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, d'haver estacionat el seu vehicle als voltants del domicili del director de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco, hores abans de la seva detenció. Aquestes mateixes informacions, atribuïdes a una font oficial de la Policia, asseguraven que Prat va recollir una dona davant la vivenda de Marco. Aquesta dona era jo.

El 18 de febrer, cap a les 15.45 hores, després d'entrevistar-me amb el director de Método 3, vaig pujar a aquest cotxe, però a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Rambla de Catalunya, és a dir, a un quilòmetre i mig del domicili de Marco. El cap de fotografia d'El País, Joan Sánchez, em va veure entrar al vehicle. I algú més, un policia que, segons l'informe que citen alguns mitjans, en va anotar la matrícula.

El dia de la seva detenció vaig estar amb Marco. Com hi vaig estar en dues ocasions més. Mai al seu domicili. Ens vam citar en bars i el dilluns de la detenció, al carrer. Vam estar més de mitja hora donant voltes a l'illa de casa seva. Només vaig entrar al portal uns segons per acomiadar-me d'ell i de la seva dona, que es va unir a nosaltres en l'últim moment.

M'havia citat amb el director de Método 3, com la resta de les ocasions, exercint la meva feina de redactora d'EL PERIÓDICO. Marco tenia les sospites que aquells dies podia estar sent vigilat per la Policia. Però no vaig imaginar mai que després d'entrevistar-m'hi, els agents decidirien seguir-me.

MOTO AVARIADA / Em vaig allunyar caminant. Acostumo a moure'm per Barcelona en moto, però estava avariada. Vaig caminar, em vaig parar en diversos aparadors i al veure l'hora vaig recordar que havia quedat per dinar amb el director dels Mossos. Vaig trucar per telèfon a Prat i li vaig demanar disculpes. Era al seu despatx de la comissaria de les Corts, em va dir que ja havia dinat, i que havia de ser a la Conselleria d'Interior a les quatre per assistir a una reunió del consell de direcció.

La seu del departament d'Interior és a tres minuts caminant de la redacció del diari, i li vaig suggerir que, ja que havia de passar amb el seu cotxe per Consell de Cent per anar a la reunió a la conselleria, em recollís, i mentre jo dinava ell es prengués un cafè amb mi.

A la cantonada de Consell de Cent amb la Rambla de Catalunya vaig veure un establiment de frankfurts, i vaig decidir que li demanaria a Prat que baixés mentre jo em prenia el bocata. Llavors va ser quan a la mateixa cantonada estacionava la seva moto el fotògraf Joan Sánchez. Em va saludar. En aquell moment em vaig adonar de la proximitat de la redacció d'El País, i quan l'automòbil de Prat es va aturar a la cantonada, hi vaig pujar.

Notícies relacionades

Camacho segueix marejant la perdiu de l'espionatge

Camacho utilitza els Mossos per causar una crisi institucional

El cotxe del director dels Mossos no va variar la seva ruta per recollir-me. Es va aturar a la cantonada de Consell de Cent amb Passeig de Sant Joan. Vam caminar fins a un restaurant italià del carrer d'Aragó. Jo em vaig demanar un tomàquet amb mozzarela i una Coca Cola ligth i ell un Vichy. Prat tenia pressa per la reunió, i no va esperar que jo m'acabés el cafè. Ni li vaig explicar d'on venia, ni m'ho va preguntar. La trobada entre una redactora de successos i un cap policial no va durar més d'un quart d'hora. Em vaig acabar el cafè, vaig pagar, i vaig tornar a EL PERIÓDICO.

Com és norma en aquesta professió, i jo la compleixo, no revelo mai les meves fonts. Si ho faig en aquesta ocasió és després d'haver demanat autorització per fer-ho a Manel Prat. Cap dels periodistes que els últims dies han escrit sobre aquest tema m'ha trucat per contrastar la informació que després han publicat. Altres que sí que es van posar en contacte amb mi van decidir no publicar-ho perquè mai hauria de ser notícia que una periodista de successos intenti obtenir notícies.