Anar al contingut

LA RESSACA ELECTORAL. ELS RESULTATS A BARCELONA

El terç socialista de Barcelona

CiU s'imposa en 50 dels 73 barris de la capital catalana en els comicis autonòmics de diumenge passat

El PSC encara controla Nou Barris, Zona Franca, Carmel i la franja del Besòs

XAVI CASINOS
BARCELONA

CiU es va imposar en les eleccions autonòmiques celebrades fa una setmana a 50 dels 73 barris en què es divideixen administrativament els deu districtes de Barcelona. Els socialistes, que només a la capital catalana van perdre gairebé 30.000 vots (més de la meitat del total) respecte als comicis del 2010, únicament van vèncer a les zones de la perifèria. Concretament, als barris de la franja del Besòs, als de la Zona Franca, al Carmel i a la major part de Nou Barris, únic districte on encara són força hegemònica. És clar que el 2010 CiU va guanyar a 54 barris, per 19 el PSC, que en aquesta ocasió li ha pres el Turó de la Peira. L'estudi detallat dels resultats per barris mostra curiositats del comportament electoral dels barcelonins i fins i tot més d'una sorpresa.

ELS VENCEDORS

Mas puja vots només a tres barriades

Malgrat l'aclaparadora victòria que ha tornat a tenyir Barcelona amb els colors convergents, la coalició que lidera Artur Mas ha perdut més de 21.000 vots respecte als obtinguts en els comicis del 2010. En termes percentuals, baixa en la totalitat dels barris entre 4 i 12 punts. També ha perdut en vots absoluts, excepte en tres barris molt diferents. D'aquesta manera, a Vallvidrera, CiU ha incrementat en 27 els sufragis de fa dos anys; a la Vila Olímpica, 124, i a Gràcia, 170. Sarrià és el barri on aconsegueix més percentatge de vots, un 46,9%, encara que cinc punts per sota del 2010. En sufragis absoluts, Sant Gervasi lidera la taula, amb 11.963, que es tradueixen en un 44,8%, encara que gairebé vuit punts menys que fa dos anys.

LA PERIFÈRIA

Fugues a Ciutadans en els feus rojos

L'alta participació, que a Barcelona ha estat del 70,9%, gairebé 9 punts per sobre del 2010, s'ha concentrat als barris tradicionalment conservadors. És a dir, als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Eixample, i als nuclis sociològicament més de centre-dreta de Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sant Andreu. No obstant, en termes percentuals són les barriades feu històric de l'esquerra i on en aquests comicis s'ha imposat el PSC (franja del Besòs, Zona Franca, el Carmel i Nou Barris) les que han incrementat més la participació, per sobre dels 10 punts. Tot i així, globalment registren més abstenció que als primers. Contra el que inicialment es podria pensar, els socialistes han perdut més del 20% dels vots en aquests barris, que també coincideixen amb aquells en què Ciutadans ha aconseguit més suport electoral. La conclusió òbvia és que el partit d'Albert Rivera ha triplicat el seu suport electoral gràcies en bona part a exvotants del PSC dels seus propis feus. Iniciativa, hereva natural dels vots d'esquerra procedents dels socialistes, no ha obtingut no obstant grans resultats en aquestes zones.

LA DRETA

El PPC emergeix a Vall d'Hebron i Guineueta

El PPC ha vençut només a dos barris de Barcelona, el de la Vall d'Hebron i la Guineueta, tots dos arrabassats a CiU des dels últims comicis autonòmics. La Guineueta i Vilapicina són les dues úniques zones del districte de Nou Barris que s'escapen de l'encara control hegemònic, tot i que reduït, del PSC. Tots dos trenquen amb el perfil dominant dels seus veïns. Especialment Vilapicina, un barri amb fronteres administratives que han estat fruit de brusques incidències urbanístiques, com el traçat de la Meridiana, i les zones extremes del qual han estat vinculades històricament als nuclis de Sant Andreu i Horta.

L'ILLA ECOSOCIALISTA

La Clota esdevé emblema d'ICV

Iniciativa, que en el conjunt de Barcelona s'acosta molt en vots absoluts al PSC -menys de 2.000 sufragis separen en aquests moments les dues forces-, solament ha guanyat en un barri, curiosament el menys poblat de la ciutat. Es tracta de la Clota, un petit nucli encaixat entre Horta, Vall d'Hebron i el Carmel. Únicament compta amb 296 veïns censats amb dret a vot, dels quals 160 van anar a les urnes fa una setmana. ICV va aconseguir el suport de 35 electors, tan sols dos més que CiU, gràcies, amb gairebé una total seguretat, a la bona relació que els veïns van establir amb la que durant vuit anys va ser la seva anterior presidenta del districte, l'ecosocialista Elsa Blasco. I si la Clota és la barriada menys poblada, Sant Andreu és la que ho és més, amb 44.019 electors, i on es va imposar CiU.

ELS DEBUTANTS

La CUP arrela en nuclis històrics

ERC, Ciutadans i la CUP, els tres partits revelació d'aquests comicis, no han aconseguit ser primera força en cap dels 73 barris de la ciutat. Però val la pena analitzar l'impacte dels debutants al Parlament. En termes percentuals, la CUP obté els seus millors resultats al Barri Gòtic i Gràcia, per sobre del 8%. A Vallvidrera i Sant Pere tenen un suport electoral de més del 6%, i supera el 5% també al Raval, la Barceloneta, Poble-sec, Sants, la Salut, Camp d'en Grassot (aquests dos enganxats a Gràcia) i Vallbona. En resum, una important implantació als barris històrics i a la perifèria gairebé rural de Vallvidrera, en plena Collserola, i Vallbona, al costat de Montcada. La CUP també té una forta presència en el conjunt de l'Eixample, on suma més de 5.000 vots. Cal afegir que a Gràcia supera en vots el PSC, i a Vallvidrera, Ciutadans.

EL POLS SOBIRANISTA

El bloc espanyolista, sense barris

Si es fa una anàlisi del repartiment de vots entre els tres grans blocs, el sobiranista (CiU, ERC i CUP), l'espanyolista (PP i Ciutadans) i l'esquerra (PSC i ICV), els primers vencen en 52. A la resta de barris s'imposa la suma de les dues forces d'esquerra, als 20 que formen els feus socialistes de Zona Franca, Besòs, Carmel i la totalitat de Nou Barris tret de Porta. Finalment, el bloc espanyolista en conjunt no aconsegueix liderar cap dels 73 barris de la ciutat.

0 Comentaris