Aguirre, la 'hooligan'

Sí, sí, és evident que, amb les seves paraules sobre la suspensió de la final de la Copa del Rei,Esperanza Aguirre va voler, si se'm permet utilitzar una imatge futbolística, tirar pilotes fora. És natural, perquè es troba a l'epicentre dels dos grans escàndols politicoeconòmics que aquests dies estan causant una àmplia indignació.Aguirreés culpable -no només ella, evidentment- del colossal desastre de Bankia, entitat que va unir els pecats dels populars madrilenys i els populars valencians. A més, la presidenta ens va amagar i va amagar aMariano Rajoy que el seu dèficit autonòmic era el doble del que havia dit. Les seves martingales han fet quedar fatal el cap del Govern espanyol davant d'Europa, els mercats i el món sencer.

Per a més inri, al seu diaRajoyva fitxar com a secretari d'Estat d'Administracions Públiques l'exconseller madrileny d'Economia i Hisenda,Antonio Beteta(el que va dir que els treballadors públics s'han d'oblidar del cafetó i de llegir el diari), que alguna cosa deu saber del que ha passat amb els comptes d'Aguirre.

Tot això pot explicar, no justificar, que la presidenta madrilenya s'enfundi la disfressa de bomber piròman i insisteixi a deixar anar coses com que la xiulada constituiria un delicte, que seria un atac als espanyols i que, si els del Barça i l'Athletic no volen jugar «la Copa d'Espanya», doncs que no la juguin i ja s'ho faran.Aguirreestà cometent un acte de greu insensatesa, com, segons el meu parer, també els magistrats que han autoritzat per abans del partit una marxa de la Falange per defensar la unitat d'Espanya i denunciar l'«aquelarre separatista» que, diuen en sintonia amb la dirigent popular, suposarà el matx.

Notícies relacionades

Esperanza Aguirre i els Sex Pistols

El gol d'Aguirre

La polèmica queAguirreatia funciona de meravella per enredar l'actualitat i distreure l'atenció ciutadana, però això no vol dir que estigui fingint o que no estigui convençuda del que diu. No. El que diu li convé dir-ho, però és sincera. Expressa la seva idea del que és Espanya. No és la primera vegada: ¿se'n recorden de quan va lamentar, davant l'opa de Gas Natural, que Endesa pogués abandonar «el territori nacional»?

Només cal escoltar aquesta insigne representant del que podríem anomenar l'aznarisme almodovarià per adonar-se que en el seu mapa mental Espanya no inclou catalans i bascos, els quals ella veu com uns estranys que tenen la poca vergonya d'entrar a casa seva (Madrid-Espanya) i, a sobre, mostrar-se hostils amb els seus símbols. En el subtext de les paraules de la comtessa consort, els catalans i els bascos són guiris maleducats i insolents. Un esquema, el dels catalans i els bascos com a no espanyols, que potser la capacita per entendre millor que ningú, si ella volgués, la naturalesa de l'independentisme català i basc. Tot és posar-s'hi...