La festa del 23 d¿abril

Recepció de butxaca

El Govern extrema l'austeritat en la celebració de Sant Jordi al Palau

El càtering mínim i l'absència de Duran, l'home fort de l'Executiu català, són el més destacat de l'acte

La benedicció 8 El bisbe de Barcelona beneeix les roses de Sant Jordi seguit pel president, Artur Mas, ahir, al Palau de la Generalitat.

La benedicció 8 El bisbe de Barcelona beneeix les roses de Sant Jordi seguit pel president, Artur Mas, ahir, al Palau de la Generalitat.

3
Es llegeix en minuts
TONI SUST
BARCELONA

Austeritat en tot. En el menjar i la beguda, en el nombre de participants, en la durada de l'acte. Mireu si és auster el Govern d'Artur Mas que fins i tot va decidir estalviar-se la presència del seu home fort. Josep Antoni Duran Lleida no hi era. Les imatges del Palau de la Generalitat van ser ahir les d'unes quantes safates amb croissants i entrepans, cafè i dos micròfons plantats a certa distància. El primer, per al president de la Generalitat, a la Galeria Gòtica. L'altre, per a la resta de la gent, en una cantonada del Pati dels Tarongers. A l'estil de la recent cimera econòmica. També hi va haver contenció en les declaracions, que alguna cosa bona havia de tenir la precarietat.

El Sant Jordi de la crisi i el pla de retallada va començar amb un acte religiós, com sempre en aquestes jornades, tot i que sense eucaristia, ja que segons la tradició el Dissabte Sant no es pot fer missa fins a la nit. Aquesta vegada, i això és inusual, les paraules del bisbe Lluís Martínez Sistach van acaparar l'atenció mediàtica. Va ser més que res pel poc interès de la resta de l'agenda. Sistach també es va mostrar prudent: a diferència d'edicions anteriors, va evitar al·lusions a l'actualitat, es va centrar a recordar la visita del Papa a Barcelona i es va cenyir al missatge de la casa:«Viure sense creure en Déu té conseqüències doloroses per a les persones». Del Govern, només Felip Puig va faltar a la cita, de manera que es va perdre l'advertència. Es feia bastant estrany caminar còmodament: 100 convidats enfront dels 3.000 que hi havia al palau de Pedralbes. Jordi Pujol, molt actiu, buscava algú per fer-la petar. Ja se n'havia anat tothom i ell encara hi era, parlant amb Jordi Vilajoana, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell.

Abans va parlar Mas, que no va dubtar a comparar el patiment del poble japonès pel terratrèmol i el tsunami que van acabar amb desenes de milers de vides amb les«vicissituds»que han afrontat en altres ocasions els catalans. Els dos pobles, va subratllar, s'han sabut aixecar.

Llibres «conjunturals»

Llavors el president va rebre la clàssica pregunta de quins llibres volia recomanar als catalans en un dia en què és tradició comprar-ne. Va quedar clar que no portava la qüestió preparada.«Hi ha novetats que em resulten bastant pròximes. Però si les recomano, algú podria dir que ho faig per proximitat»,va dir Mas. I tot i que ell mateix ho havia censurat, ho va fer. Va citar un llibre de candidat,Paraules per Barcelona, de Xavier Trias;Catalanisme deucentista. A la recerca d'un Estat eficient, del seu conseller de Cultura, Ferran Mascarell; Moon River, de Vicenç Villatoro, i també va esmentar Pilar Rahola, sense concretar el títol del llibre. Podia al·ludir a un recent assaig sobre l'islamisme o aLa màscara del rei Artur, en què la periodista es va centrar en la figura de l'actual president de la Generalitat i en la seva trajectòria abans que aconseguís accedir al càrrec.

Tot plegat va semblar que incomodava el cap de l'oposició, Joaquim Nadal, que va anar a replicar-li a la cantonada de la resta de la gent, el micròfon del Pati dels Tarongers: va dir que el que procedeix no és recomanar llibres«conjunturals», sinó«que durin tota la vida».Al seu entendre, en són exemples la poesia completa de Joan Maragall iUn hotel a la costa, de Nancy John-

Notícies relacionades

stone, la història de dos britànics que es van instal·lar a Tossa el 1934 i van veure el pas i la caiguda de la Segona República, la guerra civil i l'arribada del franquisme.

De política no se'n va parlar gaire. Mas va renunciar a parlar sobre el fons de competitivitat i dels 1.450 milions que el seu Executiu reclama al Govern central. No només Duran va donar prioritat a les seves vacances. Ni el líder d'ERC, Joan Puigcercós; ni el d'ICV, Joan Herrera; ni el de Ciutadans, Albert Rivera, hi van anar. Ni els dirigents de Solidaritat ni Joan Laporta. Segons algunes fonts, republicans i ecosocialistes van voler regalar la foto als seus alcaldables a Barcelona. Segons altres fonts, aquests no hi havien d'anar fins que l'alcalde, Jordi Hereu, va decidir que sí que hi assistiria i els grups municipals es van veure obligats a imitar el gest.