El procés obert al PSC

Primàries a soles o acompanyats

Tots els regidors socialistes del mandat i diversos dirigents de la federació de Barcelona va recolzar Hereu en un acte a la Sagrera

Tura va perfumar el seu passeig per la Clota, gairebé sense seguici, d'una inconfusible aroma maragallista

AclamatEls regidors que el PSC ha tingut en aquest mandat aplaudeixen Jordi Hereu, en un acte a la sala Ivanow de la Sagrera, al districte de Sant Martí, ahir.

AclamatEls regidors que el PSC ha tingut en aquest mandat aplaudeixen Jordi Hereu, en un acte a la sala Ivanow de la Sagrera, al districte de Sant Martí, ahir. / GUILLERMO MOLINER

3
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA
BARCELONA

A falta d'una reunió en alguna agrupació barcelonina del PSC

-se'n podria dir caucus,posats a copiar els Estats Units-, els candidats a les primàries municipals van renunciar ahir a tenir el dia lliure i van organitzar actes de campanya. Va ser un d'aquells dies en què el missatge no va arribar de les seves boques, sinó dels mitjans que van fer servir per portar-los a terme. Jordi Hereu i Montserrat Tura van exhibir dues formes ben diferents d'encarar la campanya, potser el que més diferencia l'un de l'altre. Una concorreguda reunió a prop de la Sagrera, amb xapetes a la solapa, faristol i megapantalla on es projectava un vídeo, l'alcalde; un passeig bucòlic entre pastures i ànecs, en reduïda comitiva, pel barri de la Clota, l'exconsellera.

La nau Ivanow era plena de gent pels volts de les onze del matí. Fa tot just quatre mesos, un acte d'Hereu al mig del carrer, també a la Sagrera, va sumar, entre assistents i vianants, menys d'un terç dels que hi havia ahir.

Hereu va presumir de comptar amb el suport de tots els regidors que ha tingut el PSC aquest mandat. Per exemple, no cal dir-ho, el del primer secretari de la federació barcelonina, Carles Martí, primer tinent d'alcalde fins a la crisi de la Diagonal. Segons va explicar dies enrere el cap de campanya d'Hereu, Jordi W. Carnes, la festa de la Ivanow, a pocs metres de la futura estació de la Sagrera, va costar 2.500 euros. Amb el profit que treu de cada euro, la candidatura de l'alcalde pot muntar una empresa paral·lela de casaments i banquets.

Aclamat pels assistents, la majoria militants i quadros de la direcció de la federació barcelonina del PSC, Hereu va tornar a presumir d'haver portat fins allà el raig de milions d'euros de l'estació de l'AVE:«No ha arribat sola[l'estació],sinó per la meva tossuderia», va exclamar poc abans d'anunciar que la seva seria «una victòria aclaparadora», i que després«donarà la mà» a Tura i els seus seguidors, és a dir, els turistes.

Seguint amb el fil de la Sagrera, l'alcalde va tornar a atacarCiU a compte del túnel de l'AVE sota l'Eixample. Cosa que possibilita la construcció de la Sagrera i la transformació dels barris adjacents:«Ara dissimulen, però sempre els ha importat un rave» aquesta part de la ciutat, va afirmar el candidat.

L'acte de Tura va ser una altra història. I l'exconsellera en presumeix. Va dir que no li importa la diferència d'actes que fan Hereu i ella, ni tampoc el fet de no estar recolzada, de manera visible, per cap aparell:«Em sento molt bé» sense aquest suport,«molt lliure».I sobre la minimalista processó que la seguia, va dir que el seu«és un moviment jove encara, nascut el 13 de gener, i que reuneix els que entenen que si el partit no canvia, els ciutadans buscaran altres opcions».

Petit i gran

Notícies relacionades

Tura i un reduït reguitzell d'acompanyants van visitar la Clota, el barri més petit de Barcelona i, sobretot, una rara avis urbana. A pocs metres de la Ronda de Dalt, es defineix a través dels horts, les gallines i les seves cases de robusta pedra. El mateix impuls que va portar Pasqual Maragall -l'alcalde que va posar Barcelona al món- fins al poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), el dia de l'entrada en vigor de l'Estatut, el 9 d'agost del 2006, va ser el que va portar Tura a aquest barri. Del més petit a gairebé, gairebé, l'universal. Allà va definir la Clota com la mostra de la diversitat de Barcelona i de la defensa que la ciutat ha fet de les diferents trames urbanes i de com ha sabut teixir-les. Seguint el fil, va reclamar que la ciutat torni a ser la veu de les ciutats al món.

Al final de la visita, Tura va tractar de trobar una casa que al seu dia va reformar el desaparegut arquitecte Enric Miralles. El seu interès pels aspectes urbanístics i arquitectònics també es projecta cap als temps gloriosos. Sembla com si amb la companyia de Maragall Tura ja en tingués prou.