Els articles anul·lats

El caràcter «preferent» de la llengua catalana 1 Identitat

La decisió considera inconstitucional que el català sigui considerat la llengua «preferent» tant de les administracions públiques com dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, tal com consta a l¿article 6.1. En canvi sanciona, tal com ja havia fet el Tribunal Constitucional (TC) en altres ocasions, que el català sigui llengua «vehicular» de l¿ensenyament, precepte inclòs al mateix article.

Els ponents de l¿Estatut van considerar que declarar que el català és «la llengua normal i preferent» era la forma de desenvolupar el concepte de llengua pròpia, avalat pel TC. De fet, en la llei de política lingüística del 1998 s¿afirma que el català haurà de ser la llengua «preferentment usada» per l¿Administració de l¿Estat i que és la llengua «d¿ús» en el cas de la catalana.

El principal avenç de l¿Estatut en matèria lingüística és l¿equiparació legal entre el català i el castellà i la introducció del concepte de preferència en l¿àmbit públic. Els experts temen que a partir d¿ara es puguin fer passos enrere.

L¿incipient poder judicial català queda en no res 2 Institucions

L¿anomenat bloc institucional de l¿Estatut és el més afectat per la retallada, sobretot el títol tercer, dedicat al poder judicial de Catalunya, que queda profundament desnaturalitzat. Abans d¿això la sentència anul·la dos articles que concerneixen a dues institucions d¿autogovern: el Consell de Garanties Estatutàries (òrgan de nova creació que va substituir el Consell Consultiu) i el Síndic de Greuges.

El tribunal no accepta el caràcter vinculant que l¿article 76.4 atorga als dictàmens del Consell en projectes de llei o proposicions de llei que afectin drets reconeguts per l¿Estatut. El legislador català volia evitar d¿aquesta manera qualsevol laminació, via legislativa, dels drets de la ciutadania. El TC no accepta aquesta visió garantista i ho considera un menyscabament de la competència legislativa del Parlament.

També és declarat inconstitucional que el Síndic de Greuges supervisi «amb caràcter exclusiu» l¿activitat de la Generalitat i els organismes que en depenguin, tal com consta a l¿article 78.1. El tribunal considera fora de la llei excloure el Defensor del Poble d¿aquesta supervisió. Aquest és un dels articles que constava des del principi en totes les quinieles sobre l¿anul·lació de preceptes.

Tot i això, el gruix d¿articles que cauen de l¿Estatut afecten el poder judicial, la descentralització del qual queda en foc d¿encenalls. Fins i tot no s¿accepta que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sigui considerat com a representant del poder judicial a Catalunya, com consta al 95.5.

Un dels pocs articles que és anul·lat en la seva integritat és el 97, que és el que crea el Consell de Justícia de Catalunya (CJC) «com a òrgano desconcentrat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)». De fet, per fer aquest pas calia una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial. Així, el TC es carrega l¿intent de crear un òrgan de govern dels jutges d¿àmbit català i reserva aquesta funció només per al CGPJ.

D¿acord amb el que s¿ha exposat fins aquí, anul·la els preceptes 98.2 i 98.3, que regulen les atribucions que hauria d¿haver tingut el CJC. La laminació de les competències d¿aquest òrgan encara inexistent continua a l¿article 95.6, on s¿afirma que els nomenaments dels presidents de sala del TSJC comptaran amb la seva participació. Ajustant-se a la mateixa lògica s¿anul·len els articles 99.1, que explicita la seva composició, organització i funcionament, i 100.1, que afirma que els seus actes seran recurribles davant del CGPJ excepte que es dictin «en l¿exercici de competències de la comunitat autònoma». També el 101.1 i el 101.2, que regulen la participació del CJC en oposicions i concursos per proveir les places vacants de jutges i fiscals. No cal dir que amb aquesta sentència el CJC ha mort fins i tot abans de néixer.

Competències compartides i caixes d¿estalvi 3 Autogovern

Una de les parets mestres de l¿Estatut és la definició de la tipologia de competències en exclusiva, compartides i executives, l¿intent més seriós fins avui per aclarir la potestat de cada administració en les diferents matèries. Especialment significatiu és l¿article 111, que fa referència a les competències compartides. Doncs bé, el tribunal considera inconstitucional l¿incís «com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d¿acord amb la Constitució i el present Estatut». Els magistrats consideren que aquesta redacció equipara la Constitució amb l¿Estatut i, per tant, no deixa ben clara la preeminència de l¿Estat.

En matèria competencial la sentència deroga els articles 120.2, que regula les competències de la Generalitat en matèria de caixes d¿estalvi, i 126.2, que faculta Catalunya per organitzar les seves entitats de crèdit que no siguin caixes d¿estalvi.

Contra la igualtat en l¿esforç fiscal 4 Finançament

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Un altre dels pilars de l¿Estatut que resulta perjudicat per la sentència és el que fa referència al finançament autonòmic. La sentència suprimeix un incís bàsic de l¿article 206.3, aquell que després d¿acceptar que totes les comunitats autònomes han de poder disfrutar d¿uns serveis d¿educació, sanitat i serveis que siguin semblants, ho condiciona al fet que «portin a terme un esforç fiscal també semblant». El principi d¿arrel federal que subjau en aquesta frase és que cap comunitat es pugui beneficiar de la solidaritat de les altres si no fa també el mateix esforç recaptatori, per evitar precisament els greuges comparatius que es donaven fins ara i que perjudicaven especialment Catalunya.

Encara en l¿àmbit econòmic, també desapareix l¿article 218.2, que és el que regula les competències de Catalunya en matèria de finançament local. El TC revoca la capacitat de la Generalitat per «establir i regular els tributs propis dels governs locals».