El TC rebaixa el llistó de l'Estatut

El Tribunal Constitucional (TC) ha acabat per esmenar la plana al Parlament, al Congrés dels Diputats i als catalans que van votar sí a l'Estatut en el referèndum celebrat el 18 de juny del 2006. Els magistrats del TC van avalar ahir a la tarda una part de les tesis del PP, que fa quatre anys que va presentar un recurs contra l'Estatut perquè, segons deia llavors Mariano Rajoy, el text era «el principi de la fi de l'Estat». Dels 114 articles recorreguts pels conservadors (l'Estatut en tenia al néixer 223), el TC ahir en va anul·lar totalment o parcialment 14 i va anunciar que quan es faci públic el text de la sentència 23 més seran convenientment reconduïts. Ahir, 28 de juny, els sismògrafs van registrar un potent sisme submarí. La incògnita és ara si un tsunami arrasarà les costes de la política catalana.

María Emilia Casas, presidenta del TC, s'hi jugava el seu prestigi. Seu era aquest setè projecte de sentència. Es va posar, doncs, a negociar amb el magistrat clau, Manuel Aragón, una aposta personal al seu dia de José Luis Rodríguez Zapatero que, a l'hora de la veritat, s'ha mimetitzat amb el bloc conservador de l'alt tribunal. Ell podia decantar les votacions, de manera que Casas va satisfer ahir la seva demanda més clara: sota cap concepte Catalunya s'ha de considerar jurídicament una nació. No solament va aconseguir aquest objectiu. La sentència subratllarà fins a vuit vegades que Espanya és una nació indissoluble. Vista així, la jornada d'ahir va ser nefasta per a les sensibilitats més catalanistes ¿i, no cal dir-ho, per a les independentistes¿ de Catalunya.

Amb tot, tant el Govern central com els mateixos magistrats del bloc progressista van celebrar lasentència com una derrota del PP. «Tranquil i content». Així van assegurar fonts de la Moncloa que, vist el seu contingut, havia rebut Zapatero l'anunci de la sentència. Els magistrats del bloc progressista, per la seva part, van destacar que l'espina dorsal de l'Estatut es manté intacta, sempre que no se'n consideri una vèrtebra clau tot el capítol referit a la descentralització de la justícia (arrencat d'arrel) o les incisions realitzades en els articles referits al deure de conèixer el català a Catalunya i les seves conseqüències pràctiques. ¿Com va justificar el bloc progressista tanta satisfacció? En un fet incontestable. L'ala dura ¿Ramón Rodríguez Arribas, Jorge Rodríguez-Zapata, Vicente Conde i Javier Delgado¿ va anunciar el propòsit de redactar un vot particular de disconformitat perquè la sentència els sembla tova en determinats aspectes.

ELECCIONS A LA VISTA / Mar plana. Aquest seria, en termes meteorològics, el comunicat dels homes del temps de Madrid. El PP es va donar per satisfet i el PSOE no només va considerar derrotat el rival, sinó que, en privat, va invitar a relativitzar la patriòtica defensa de l'Estatut que ahir a la nit va pronunciar el president José Montilla. Hi ha eleccions a la vista, van recordar a la Moncloa.

Mar grossa, fort onatge, temporal... L'observatori català va diagnosticar de forma radicalment diferent (PPC al marge, és clar) la situació. Montilla no va caure en l'error del 16 d'abril, quan el TC es va estavellar contra el seu cinquè projecte de sentència, els principals dirigents polítics catalans van sortir irats a criticar el tribunal i el president, en un gest que va corregir en l'últim minut, es va resistir a comparèixer públicament. Ahir va ser el primer. Si la política catalana ha d'emprendre ara un viatge d'incert destí, Montilla vol seure, sembla, al seient del pilot, des d'on es controla l'accelerador i, també, el fre. Per ara, el president ha trepitjat a fons el pedal del gas.

Va ser el mateix president de la Generalitat qui va fixar abans que ningú l'agenda d'informes, reunions i cimeres previstes per als pròxims dies, que culminaran amb una manifestació al carrer dels catalans ofesos amb la retallada acordada pel TC, amb ell mateix al capdavant darrere d'una pancarta.

Notícies relacionades

Montilla anima a sortir al carrer per la sentència

Els articles anul·lats

FERTILITZAR L'INDEPENDENTISME / «Sortir al carrer». Artur Mas va semblar compartir ahir amb Montilla el primer diagnòstic de la situació. Va ser fidel al seu estudiadíssim llenguatge de les últimes setmanes. Es va oferir per pilotar amb seny la resposta després de les eleccions i, al mateix temps, va mirar de ser rotund amb les seves expressions, com mirant de reüll Esquerra. No en va, amb les eleccions a menys de mig any de distància, ahir el Tribunal Constitucional va abocar fertilitzant al camp de l'independentisme, un verger per si mateix, segons indiquen les últimes enquestes.

Esquerra, és obvi, estava ahir exultant. Va intentar fins i tot contenir l'eufòria. Pot ser que el TC hagi modificat la trajectòria de la política catalana, en què CiU avança amb pas ferm cap a la majoria absoluta. Tot dependrà del paper de cadascú en els convulsos dies que vindran. De moment, ahir el Constitucional va donar a conèixer la sentència de l'Estatut. La resposta catalana va ser encesa. La setmana que ve donarà a conèixer la sentència. Allà aprofundirà els seus arguments. Explicarà, per exemple, per què Catalunya no és una nació. Gasolina sobre el foc.