La memòria de l'altre Hipercor

"Vés a Vic corrents. Un atemptat molt greu".

Mentre mig país es disposava a veure la final de la Copa d'Europa entre l'Estrella Roja de Belgrad i l'Olimpique de Marsella, a la capital d'Osona un atac d'ETA tancava una vegada per totes el fantasma dels falsos idil.lis d'algunes forces catalanes amb el terror. Nou morts; quatre d'ells, nenes, filles i amigues de les filles dels guàrdies civils destinats a la casa quarter de Vic. Una cinquantena de ferits. Gairebé quatre anys després, un segon Hipercor. Catalunya va bramar contra l'horror."ETA ha declarat la guerra a Catalunya",va sentenciar un comunicat d'ERC.

Aquell 29 de maig va suposar l'inici del final de moltes coses. Com amb Hipercor. Joan Carles Monteagudo Povo, exintegrant de Terra Lliure --es va valer en nom d'ETA de la infraestructura d'aquesta organització armada independentista--, i Juan Félix Erezuma sembraven de cotxes bomba diverses comunitats espanyoles. Formaven un comando itinerant que, després de l'assassinat de sis policies a Sabadell el desembre del 1990, es va consolidar en elcomando Barcelona. Quedava molt poc per als Jocs Olímpics i, després d'esquivar la captura en diverses ocasions, van rebre una consigna manuscrita de la direcció d'ETA, a través d'un alcalde d'Herri Batasuna."Hem d'atacar fort a Catalunya".El moment era decisiu.

La pressió policial prèvia als Jocs Olímpics era intensíssima. Uns 200 agents seguien molt de prop els moviments de Joan Carles Monteagudo. En vista de l'assetjament, ETA va decidir reforçar elcomando Barcelonaamb la incorporació de Juan José Zubieta Zubeldia, procedent delcomando Nafarroa. L'arribada de Zubieta i el suport d'una legió de col.laboradors locals va permetre a la reforçada cèl.lula etarra complir la consigna de la direcció. Sí, van atacar fort a Catalunya.

Nens al pati

Van robar un Renault 11, el van carregar amb gairebé 100 quilos d'amonal i el van orientar a distància cap a la porta de la casa quarter, que, incomprensiblement, estava oberta. Una rampa va ajudar els assassins."Aquest cotxe no és dels nostres",encara va tenir temps d'alertar una dona. L'automòbil va topar amb una de les parets i no va explotar fins que Monteagudo va activar, també a distància, els detonadors. Els etarres van executar l'atemptat veient com les criatures jugaven al pati de la caserna.

"Vés a Vic corrents".La policia va tancar gairebé tots els accessos. A partir d'aquí els esdeveniments es van precipitar a una velocitat que va donar peu a tota mena d'especulacions. Però una cosa és certa: va ser gràcies a la informació obtinguda els mesos previs a l'atemptat i, certament, a la col.laboració ciutadana que la Guàrdia Civil va poder localitzar el comando en un xalet de la urbanització Can Salgot de Lliçà d'Amunt. Les forces especials de l'institut armat van matar durant un tiroteig Monteagudo i Erezuma. Zubieta va ser detingut. Tot en

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

menys de 24 hores, i abans del funeral de les víctimes. Zubieta va ser condemnat a 1.311 anys de presó.

Tot va canviar a partir d'aquell 29 de maig. ETA no ha tornat a disfrutar de suport ciutadà o polític a Catalunya, ni tan sols durant l'onada d'atemptats protagonitzada en el període preolímpic per José Luis Urrusolo Sistiaga i Juan Jesús Narváez Goñi. Després dels Jocs, la cúpula del Ministeri d'Interior es va enfonsar en el fang del GAL. L'acte d'ahir va tancar una mica més les ferides. Però segueix la memòria. Com amb Hipercor.