Humiliació

Ens hi hem acostumat. Potser encara guardem una mica de sorpresa quan les declaracions d’un polític destil·len una dosi tan alta de menyspreu, d’humiliació, que mereixen un titular, una foto. Però les desqualificacions, moltes vegades sustentades en mentides, formen part del nostre paisatge habitual. El pitjor és que bona part no són improvisacions fruit d’un sobreescalfament ni una resposta a un atac, són armes premeditades d’humiliació. Quan Arrimadas va mostrar el seu cartellet burlant-se del currículum de Lastra durant la intervenció de la socialista, es va despullar del seu càrrec de diputada i va exhibir el somriure sorneguer del goril·la de la classe.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

És només un exemple. N’hi ha molts. Massa. I no són innocus. La fetor d’aquestes escombraries polítiques també arriba fins als ciutadans. Probablement, aquesta és la missió de tant exabrupte. Crispar la convivència, observar-nos els uns als altres com a enemics, anar cavant trinxeres. Finalment, tots som víctimes de les armes de la humiliació política. Almenys, siguem-ne conscients. La burla a Lastra pretenia ser la burla a tots els ciutadans favorables al pacte de l’esquerra.