Ens hem de morir abans

No pot ser que el ciutadà ancià dessagni l'Estat. Avui dia els pensionistes suposen un greu risc per a l'equilibri econòmic de la nostra societat. A partir dels 65 anys, si no abans, ja no treballen, ni paguen a penes impostos. Cada vegada són més i viuen més anys. Gairebé nou milions de persones jubilades, quan a penes n'hi ha divuit treballant i cotitzant. La situació és insostenible, acaparen el 40% del pressupost públic. A partir d'una edat no només no contribueixen sinó que absorbeixen una enorme inversió de recursos. Van constantment al metge, consumeixen abundants medecines, i precisament aquest malbaratament sanitari els permet allargar la seva vida, amb la consegüent despesa afegida, un perniciós cercle.

A més el jubilat ocupa una vivenda, habitualment per a ell sol, mentre que milers de famílies no troben oferta. Distorsionen el lliure mercat immobiliari. És gent que consumeix poc, ja no compren vehicles, ni electrodomèstics, ni mobiliari, ni a penes roba. Tampoc fan viatges, com a màxim les sortides de l'Imserso, que tornen a repercutir negativament en l'erari públic. Mengen poc i barat, a penes van a restaurants. Són l'antítesi de les parelles gais acabalades, excel·lents dinamitzadores comercials.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La gent gran ja ha fet la seva aportació a la societat i no té gaire sentit allargar la seva vida parasitària. Tan sols en el seu últim adeu tornen a aportar alguna cosa. Les despeses del funeral i l'enterrament, que suposen uns 10.000 euros, o fins i tot més, i d'aquesta manera donen almenys una petita empenta a l'economia que han debilitat durant diverses dècades. La nostra societat ha de resoldre aviat aquesta distorsió en el sistema econòmic amb urgència. Per favor, si vostè és més gran de 65 anys i no posseeix béns suficients per mantenir-se i consumir, faci el favor de deixar pas als altres. Gràcies per la seva comprensió i solidaritat amb la resta de ciutadans i l'Estat. Descansi ja en pau.

Com va dir Plató, “tem la vellesa perquè mai ve sola”; dit en cristià, a les velleses es fan les bestieses.