Dues mirades

Més i més febles

Estem en el pantà. En el gèlid i fangós pantà. Sumant voluntats mutilades. Restant esperances

1
Es llegeix en minuts
2017-spain-save the children-0020

2017-spain-save the children-0020 / PEDRO ARMESTRE (pedro armestre)

Malalts de càncer empesos a la pobresa. La meitat dels pensionistes catalans cobrant menys de 700 euros o, el que és el mateix, amb la pobresa enganxada als talons. Dependents que moren abans que els arribi cap prestació. Joves custodiats per la Generalitat abocats al carrer als 18 anys sense un número d’identitat d’estranger (NIE) i, per tant, sense poder empadronar-se ni sol·licitar una prestació. Petits que carreguen a la motxilla el pes colossal de la vulnerabilitat dels seus pares. Joves en el precariat i víctimes del mercat immobiliari…

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

Estem en el pantà. En el gèlid i fangós pantà. Sumant voluntats mutilades. Restant esperances. I abandonant els que donen negatiu en el còmput de cost i be­ne­fici.

Notícies relacionades

    

Però seguim. Seguim embolcallats en la bandera, en les múltiples banderes. Seguim discutint, bolcant il·lusions i esforços en el nom de les pàtries. Seguim aixecant aliances amb els mateixos que ens oprimeixen, que serveixen les elits, que només volen consolidar els seus privilegis, que mai s’han posat al costat dels que pateixen i que, quan podien, no van fer res (del verb fer, no aparentar) per combatre les desigualtats. Seguim aixecant murs nacionals mentre els que mai ballaran al caire de l’abisme s’estrenyen les mans. Seguim dòcils, apartant la mirada els uns dels altres, sense reconèixer-nos com a iguals. Seguim cada dia més febles.