LA CLAU

La cançó de l'enfadós

La soterrada disputa entre JxCat i ERC per culpa de Puigdemont amenaça de reeditar la vergonya parlamentària del setembre i prorrogar 'sine die' el 155

1
Es llegeix en minuts

L'endimoniada aritmètica del Parlament manté empantanada la política catalana. Alguns factors són idèntics als que van conduir a la declaració unilateral d'independència (DUI) i la suspensió de l'autonomia via article 155 de la Constitució. Altres han variat... a pitjor.

Persisteix, com a principal element tòxic, la lluita soterrada per l'hegemonia nacionalista entre ERC i l'entramat CDC/PDECat/JXCat, constant des de fa 15 anys: el primer tripartit, el gir sobiranista d'Artur Mas, el 21-D... Batalla fratricida que va conduir a l'infructuós 9-N. I a les fallides 'plebiscitàries'. I a l'impossible "referèndum o referèndum" de l'1-O. I a una efímera "república" que va condemnar Catalunya a la preautonomia. L'aliança entre les dues forces no és sinó una aposta de cara a la galeria: el que passi per més independentista guanya, a costa que hi perdem tots.

Notícies relacionades

Està a punt de reeditar-se, com a falsa investidura, la vergonya parlamentària dels dies 6 i 7 setembre. Llavors es van violar les regles de la democràcia més bàsiques per bressolar un esguerro jurídic avortat pel Constitucional. Precisament el que passarà la setmana que ve si ERC accedeix, malgrat seu, a investir Carles Puigdemont: si el candidat no assisteix al ple, la seva elecció serà anul·lada. I si burla la policia i es planta a la Ciutadella seguirà els passos de Lluís Companys, empresonat, recordem-ho, per la República.

EL PAÍS ABANS QUE LES PERSONES

El sentit comú aconsellaria que ERC i el PDECat neutralitzessin les argúcies de Puigdemont, i el convencessin que el país i les seves institucions estan per sobre de les persones. Però la desconfiança pot més que la conveniència: els republicans no volen passar per desafectes i els postconvergents pretenen retenir la presidència després de Puigdemont. Aquesta cançó de l'enfadós ens retrotraurà a les albors d'octubre, quan tots dos anhelaven eleccions però, incapaços de defensar-les, van deixar que les convoqués Mariano Rajoy. Amb la diferència que ara, pressionat per la debacle electoral del PP i per l'auge de Ciutadans, la hipòtesi d'un 155 'sine die' potser ja no li semblarà tan aventurada.