IDEES

El mort (mig) viu

Llàstima que la ingesta excessiva de whisky acabés assecant la inspiració de Shane McGowan, líder dels Pogues

1
Es llegeix en minuts
fcasals41103009 onbarcelona disco if i should fall from grace with god the p180121173607

fcasals41103009 onbarcelona disco if i should fall from grace with god the p180121173607

La mort sobtada i prematura de la cantant dels Cranberries, Dolores O’Riordan, va enfosquir una mica una alegre efemèride del món pop, l’aniversari número 60 del gran Shane McGowan, líder dels Pogues i dipsòman extraordinari a qui tots donàvem per mort abans dels 40. Per celebrar aquest fet insòlit, dilluns passat es va celebrar a Dublín –on viu ara, després d’uns anys en un poble de la Irlanda profunda, amb una nòvia que l’aguanta des de fa temps– un concert d’homenatge al qual es van apuntar lluminàries com Nick Cave, Sinead O’Connor i Johnny Depp (també s’hi va colar Bono, però això sol ser inevitable). Fins i tot el president de la república i Gerry Adams es van apuntar al sarau, demostrant, per si calgués, que McGowan és considerat una glòria nacional.

Notícies relacionades

Nascut a Tipperary i trasplantat a Londres de petit, on tots es reien d’ell pel seu accent i les seves orelles prominents, va fundar en els 80 l’últim grup amb què aquest cronista recorda haver disfrutat de veritat (bé, n’hi va haver un altre, Los Lobos). La cosa consistia en un folk accelerat –temes de McGowan i clàssics irlandesos–, amb instruments acústics capaços de fer més soroll que els elèctrics (el mateix que van intentar anys després, però amb menys gràcia, Mumford & Sons). En aquella època, ja era un borratxo contumaç, però l’alcohol li funcionava com a gasolina per compondre i actuar (encara que a vegades se situés a mig metre del micro perquè no el detectava, com en el concert de Barcelona que vaig tenir el plaer de viure i beure).

Llàstima que la ingesta excessiva de whisky acabés assecant la inspiració del nostre home, que fa 20 anys que no fa brot. Diu que ja només beu vi, però està fet un fàstic. Des del seu últim incident –es va fúmer una nata en un estudi de gravació i es va cruixir l’esquena– alterna el bastó amb la cadira de rodes mentre observa amb estupor el que l’envolta. No se l’entén bé, però li queden algunes dents i un passat gloriós amb què em va alegrar la vida. Happy birthday, Shane!