2
Es llegeix en minuts
lmendiola13842430 barcelona  30 10 2005     deportes    partido de liga fcb  r180120181657

lmendiola13842430 barcelona 30 10 2005 deportes partido de liga fcb r180120181657 / JOAN CORTADELLAS

Diuen que Ronaldinho es retira, definitivament. En realitat feia més de dos anys que no jugava partits oficials, però havia aconseguit prolongar la seva carrera a base de partits de solters contra casats, patxangues, exhibicions festives amb els seus amics, al Brasil, que servien perquè tingués la sensació que seguia jugant al màxim nivell.

El més interessant del cas és que un veia aquells partits –l’últim va ser el juliol passat, a Karachi, el Pakistan– i la versió de Ronaldinho no distava gaire del gran jugador malabarista que tots recordem de l’època del Barça. El mateix somriure, els mateixos gols fabulosos, les espaldinhas i elàstiques, les passades mirant cap a Fuentealbilla, però contra uns rivals més relaxats i, sovint, bocabadats davant les jugades del seu amic.

Aquests dies, doncs, recordem el millor Ronaldinho i, si veiem en vídeo els greatest hits de les seves actuacions greatest hits, ens adonem una vegada més del seu paper central en tota una època. No hi havia ningú com ell. Va guanyar una Pilota d’Or, però per joc i espectacle fa la sensació que n’hi van escatimar alguna altra.

Amb el Bernabéu dret

Amb la perspectiva dels anys, fins i tot la seva manera de debutar amb el Barça resumia molt bé el que després va ser la seva vida a Barcelona: amb nocturnitat, després de la mitjanit del 3 de setembre del 2003, en aquell partit contra el Sevilla en què ens va regalar un catàleg d’assistències i va marcar un gol des de fora de l’àrea amb una celebració per part del públic que fins i tot va recollir el sismògraf de l’Observatori Fabra.

L’enrenou d’aquella nit i de moltes altres que van venir –com aquell Bernabéu dret aplaudint-lo– ressonava també aquesta setmana en les paraules que Pep Guardiola va dedicar al 10 brasiler. «Va ser la persona més influent –juntament amb el president Laporta– a recuperar una autoestima que en aquella època estava una mica baixa al Barça», va dir. «La capacitat que tenia per guanyar partits ell sol era aclaparadora». 

D’aquí uns anys, quan intentem fixar els detalls d’aquesta edat d’or que està vivint el Barça, ens adonarem que el Gaucho va ser una peça clau també com a rabí de Messi. Quan comencen la seva vida professional, tots els grans jugadors es busquen un rabí al vestidor. És aquella veu de l’experiència que els introdueixi en el saber, que els agafi sota la seva protecció i els ajudi a guanyar confiança, que els adverteixi dels errors de principiant.

Un bon rabí per a Messi

Notícies relacionades

Per increïble que sembli, Ronaldinho va ser un bon rabí per a Messi en el seu primer any. Després de veure’l entrenar-se diverses sessions amb el primer equip, li va demanar que s’assegués al seu costat al vestidor. Al camp, el dia del seu debut a la Lliga, contra l’Albacete, el va estar buscant en cada passada perquè Messi marqués, i així va ser. Després van venir moltes més assistències, un diàleg fructífer i irrepetible, tot un exercici de generositat per part del fill de Porto Alegre.

L’arribada al primer equip de Guardiola va suposar la sortida de Ronaldinho. És probable que fos un sacrifici necessari perquè Messi arribés a ser qui és avui: el millor del món i, a més a més, un rabí que continua buscant un pupil a qui traspassar la seva saviesa. 

Temes:

Futbol