Una de les millors democràcies

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41653101 madrid 18 01 2018 el ministro del interior juan ignacio zoid180118103715

zentauroepp41653101 madrid 18 01 2018 el ministro del interior juan ignacio zoid180118103715 / JUAN MANUEL PRATS

Una cosa és haver de patir un dels governs més incompetents des del 1977, el de Mariano Rajoy –no només no té imaginació i iniciativa, sinó que actua amb ganduleria i indolència–, i una altra és creure que la democràcia a Espanya és de baixa qualitat. Els separatistes i l’esquerra podemista afirmen que vivim com qui diu a la Turquia d’Erdogan. No obstant, el prestigiós anuari que mesura les llibertats i la salut de la democràcia al món, editat des del 1972 per la prestigiosa Freedom House, situa el nostre país en l’avançada, amb 94 punts sobre 100, empatant amb Alemanya o el Regne Unit. L’informe avalua una sèrie de factors, com ara la garantia d’eleccions lliures i justes, els drets de les minories, la llibertat de premsa, l’Estat de dret, l’associacionisme, els drets individuals o la independència judicial. A dalt del tot hi ha Finlàndia, Suècia i Noruega, però darrere d’Espanya se situen França (90) i Itàlia (89). Els països on la llibertats significativament més retrocedeixen el 2017 són Hongria (72), Polònia (85) i els Estats Units (86), mentre que Turquia (32) passa a allargar la llista de règims autoritaris, igual que Veneçuela, la Xina o Rússia.

Dit això, es pot ser tan crític com vulguem amb el ministre Juan Ignacio Zoido per l’actuació policial de l’1-O. En la seva intervenció del dijous al Senat, va fer bé d’elogiar la feina dels agents d’ordre públic perquè, en realitat, el fracàs va ser més polític que no pas policial. Si tinguéssim un Govern seriós el titular d’Interior hauria sigut cessat immediatament. L’ús de la força va ser excessiu en alguns indrets  i tampoc va aconseguir complir el mandat judicial d’evitar el referèndum il·legal. Va regalar les imatges que els independentistes somiaven i va danyar la imatge internacional d’Espanya. Però l’1-O no anava de democràcia, sinó de desafiar l’Estat amb el propòsit de forçar una secessió unilateral contra la voluntat de la majoria de la ciutadania de Catalunya. Per això, a Europa ningú parla de «presos polítics» i, malgrat tot, els experts segueixen afirmant que vivim en una de les millors democràcies del món.