Peccata minuta

Tots els nostres agents estan ocupats

És molt probable, per la meva recent i dolorosa experiència, que al cap d'uns quants segons, una altra veu -la dolenta de la pel·lícula- ens adverteixi que en aquell moment tots els seus agents estan ocupats

2
Es llegeix en minuts

Tots estem lligats a un mòbil, internet o altres eines de pagament per poder comunicar-nos amb la humanitat, que no és mala cosa. Però de tant en tant ens arriba una factura que no entenem en què ens carreguen uns serveis que ignorem de què van. Llavors, lluny de poder parlar en viu i directe amb un ésser humà/ana, donar-li la mà i mirar-nos als ulls, o enviar un correu (scripta manent) en el qual argumentar amb detall les nostres raons, ens veiem obligats a marcar el número d’atenció al client, al qual respon una veu entusiasta i virtual, normalment femenina, que ens convida a recitar de viva veu o a escriure al teclat les nou xifres del nostre telèfon. Ja superada la identificació, ens demana escollir entre diverses opcions el motiu de la trucada marcant amb un 1, un 2, un 3 o un 4, o, si la nostra queixa no forma part del menú, esperar que s’hi posi algú.

Després, la veu ens adverteix que la nostra conversa serà gravada per motius de seguretat –¿en podríem demanar una còpia si escaigués?– i que en breu ens atendrà un professional. És molt probable, per la meva recent i dolorosa experiència, que al cap d’uns quants segons, una altra veu –la dolenta de la pel·lícula– ens adverteixi que en aquell moment tots els seus agents estan ocupats i que el temps previst d’espera supera els 5 minuts, que en el meu cas es van convertir en més de 20 abans de penjar desesperat, ja que tenia altres coses a fer per poder abonar la factura del pròxim mes.

Pagaments ‘on line’

Notícies relacionades

Però la història no ha fet més que començar: quan a força de derrotes aconsegueixes una veu a l’altre costat, aquesta et demana el número de telèfon i el motiu de la consulta, que ja has declamat parlant sol en repetits i inútils intents al llarg d’una hora i mitja. Quan pregunto a la veu, ara masculina, parlant molt ràpid i empassant-se consonants, per què em claven més de 30 euros mensuals per emocions i pagaments on line, serveis que no he usat mai, aquesta em respon que si les empreses Taptop, Promo, Edukits, Ctotal i altres no m’haguessin prestat els seus serveis, la companyia no hauria facturat res. I llavors la veu veloç deixa anar la gran frase: «Això deu ser que algun dels seus nets li ha agafat el telèfon i ha comprat alguna cosa o ha subscrit algun servei». Normal: al no veure’m expert en tecnologia m’ha imaginat matusalèmic.

Li pregunto com donar-me de baixa de la maledicció. Em respon que parlant amb Taptop & Company; li repregunto com, diu que no ho sap i que em passarà a un company, a qui encara espero mentre vaig envellint. ¿Que estrany, oi, tenir seriosos problemes de comunicació amb una grandíssima multinacional que es dedica a això?

Temes:

Consum Mòbils