Populisme i desconfiança

La victòria sobre el populisme passa per desemmascarar els seus mètodes i recuperar la confiança dels ciutadans

1
Es llegeix en minuts
undefined40980574 france s president emmanuel macron  l  and britain s prime m180118145751

undefined40980574 france s president emmanuel macron l and britain s prime m180118145751 / JONATHAN NACKSTRAND

Human Rights Watch ha sorprès a més d'un al proclamar que l'any 2017 el populisme va retrocedir després de l'auge que va tenir el 2016 amb la victòria de Donald Trump. Sustenta el seu optimisme en l'èxit d'Emmanuel Macron davant Marine Le Pen. El debat recent sobre una possible repetició del referèndum del brexit a la Gran Bretanya, les declaracions davant el jutge dels investigats per la DUI catalana, el gir processal del cas Gürtel arran del canvi de versió de Correa o el recent mea culpa de Pablo Iglesias haurien pogut servir igualment d'aval. Amb tot, la contenció de determinades pràctiques no ens hauria d'eximir del necessari debat sobre la naturalesa i el funcionament del populisme.

Notícies relacionades

Un dels pares de l'invent, Ernesto Laclau, va deixar clar en el seu moment que el populisme no era una ideologia sinó una forma d'acció política. Tendim a veure la palla populista a l'ull de l'altre mentre obviem la biga al propi. De manera que, seguint Laclau, el populisme pot ser conservador, liberal, socialdemòcrata, comunista, espanyolista, independentista o democristià. Ho recordava aquest dijous mirant el ¿Dónde estabas en 1983? d'Ana Pastor a La Sexta. De sobte va aparèixer un jovenet Felipe González queixant-se de la malèfica interpretació que feien aquell any l'oposició i els mitjans de la reconversió naval, “que no destruïa llocs de treball, sinó que salvava els màxims possibles” (sic). Trumpisme només equiparable a la campanya de l'"OTAN, d'entrada, no”, als 800.000 llocs de treball d'Alfonso Guerra, o als filets de plastilina de Rajoy.

Pel que fa al funcionament, el convenciment general és que el populisme venç per la seva capacitat de mentir davant la ingenuïtat dels votants gràcies a la potència dels seus missatges. Una mirada una mica més profunda ens assenyalaria que neix de la desconfiança en les persones i en les institucions. Quan certs mitjans informatius denuncien la manipulació de les xarxes, una part substancial de la població es mor de riure. Passar de la contenció a la victòria sobre el populisme passa per desemmascarar les receptes polítiques antidemocràtiques que s'amaguen rere seu i recuperar la confiança dels ciutadans. Rajoy i Puigdemont n'haurien de prendre nota.  

Temes:

Populisme