Aquesta crisi del Madrid és diferent

Florentino vol que Zidane espavili els actuals jugadors del Reial Madrid. Els temps han canviat i la fórmula tradicional de l’entitat blanca per resoldre les crisis –refer l’equip fitxant alguns dels millors jugadors del món– si no ha caducat està a punt de fer-ho.

Ara la primera opció de l’Ésser Superior de la Llotja dels Negocis és que l’equip reaccioni una mica i aconsegueixi almenys plantar-li cara a la Champions al PSG. Que no sigui una derrota d’època. Salvar la cara, una vegada sembla clar que ha de donar per perduda la Lliga. Som al febrer i la possibilitat de qualsevol altra cosa queda ajornada fins al juny.

¿Però el Madrid podrà repetir la seva vella estratègia amb èxit? Santiago Bernabéu va fixar el procediment. El Madrid, en cas que no el tingués, si no funcionava coneixia els mecanismes per aconseguir els diners necessaris per fitxar a qui volgués i arreglar les coses així. I si no era una qüestió de pessetes també sabia com aconseguir els necessaris suports polítics mafiosos per materialitzar aquestes contractacions d’una altra manera, com va succeir en el 'cas Di Stéfano' quan l’hi va prendre al Barça. Tret del club català ningú podia competir amb la Casa Blanca en les adquisicions capritx.

Però els nous temps del futbol van especialment contra el Reial Madrid. Diversos equips de la Premier, el París SG i els clubs emergents de la Xina (és a dir un bon grapat de competidors directes) són propietat de multimilionaris àrabs, nord-americans, xinesos, i russos i estan en el mercat amb molt més diners que els madridistes. Estan interessats en aquest esport espectacle com a negoci televisiu, com a palanca publicitària de les seves marques comercials multinacionals, o fins i tot, com passa amb Qatar, per fabricar una imatge positiva del seu país, cosa similar al que buscaven anys enrere en els Jocs els països comunistes d’Europa. Tenen diners gairebé infinits i la possibilitat de guanyar en totes les licitacions. Neymar ja és el cas més representatiu d’aquesta nova situació.

Partits com castings

En les últimes dècades el madridisme veia els partits dels altres equips com qui presencia un càsting. Li servien per anar seleccionant els objectius de les seves següents bogeries. Fa uns dies ja vaig explicar com la premsa addicta al Reial Madrid plantejava la substitució dels jugadors actuals que ja estan espremuts. Els periodistes blancs discutien sobre si Florentino havia de fitxar o Neymar, o Mbappé, o Kane, o Hazard, donant per descomptat que els seus respectius preus no constituïen cap impediment definitiu.

Notícies relacionades

Cristiano vol ser com Messi (almenys en sou)

Plorar de pena

Però en aquesta nova fase del negoci del futbol sí que ho és: els clubs amb propietaris multimilionaris poden fer més bones ofertes que el Reial Madrid a totes i cadascuna de les grans figures. El Madrid únicament pot atraure per la brillantor de la seva pròpia marca, com el Barça, que ha pogut fitxar Coutinho perquè a aquest jugador li interessava més venir al Camp Nou que guanyar encara més diners.

Estem en temps frontera en què encara hi ha futbolistes amb ganes de valorar més el projecte esportiu que no pas la fitxa que els ofereixen. Però això anirà a menys. De manera que si el Reial Madrid no aconsegueix reforçar-se aquest any amb alguna gran estrella cada vegada li costarà més fer-ho. El Barça no pot alegrar-se d’això, ja que també en serà víctima. Però a curt termini té urgències molt menys sagnants que les que hi ha al Santiago Bernabéu. És un petit avantatge.