El sargit de Torrent

Tàctica, estratègia, número de màgia amb truc al barret de copa, encara no sabem si el discurs de Roger Torrent, flamant president del Parlament, porta un fil i una agulla a les mans, si la seva declarada voluntat de cosir la societat catalana és sincera i prevaldrà, almenys, fins al dia de la investidura del president de la Generalitat. Aviat ho veurem; mentrestant, celebrem-ho.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Després de les últimes sessions del Parlament, després dels plens del 6 i el 7 de setembre i la declaració de la DUI, després d'una tensió que tallava l'ambient i la respiració de milions de ciutadans, el discurs dialogant de Torrent, amb referències explícites a les identitats múltiples de la societat catalana, a una "cohesió que s'ha de consolidar en els elements comuns que ens garanteixin la convivència, els principis democràtics, el respecte absolut pels drets i les llibertats fonamentals, la justícia social i, en definitiva, l'essència del que entenem com a republicanisme", dona ales a l'esperança.

Republicanisme… Encara que també podríem dir federalisme. Entenent-lo no com una arma llancívola contra l'independentisme, sinó com un pacte de convivència des de la llibertat. Que no busca la confrontació dels uns i els altres, sinó que cobra sentit en l'acceptació i l'apreci que som els uns i els altres. Abans que el procés doblegués tants termes, republicanisme i federalisme podien caminar de la mà.