El boicot a Serrat
El nostre costum de mirar directament a les escombraries fa que exagerem la mida dels abocadors
Serrat ha assenyalat que la situació a Espanya és molt tensa i molt propícia a les exageracions i les barbaritats. /
Joan Manuel Serrat pot estar tranquil. Aquells que van exigir un boicot contra el documental de TV-3 sobre la seva vida al Poble-sec no eren els separatistes ni els indepes, com es va afanyar a assenyalar la premsa, sinó el mateix esquadró que el va qualificar de fatxa i botifler quan va fer les seves declaracions sobre el referèndum de cartró pedra.
I si no eren els indepes, ¿a qui pertanyien les captures de pantalla dels tuits que van difondre, apressadament, els que denunciaven el boicot? Doncs als membres d’una nació molt més antiga i reduïda que la indepe: la dels gilipolles. Els que denunciaven aquesta maniobra estaven posant la bena sense que hi hagués cap ferida, i estaven recriminant a l’independentisme un crim que en realitat no havia comès.
La mida de l'abocador
Internet ens ha ensenyat que vivim envoltats de cabrons i de fills de mala mare. Per tot arreu hi ha gent salvatge, que insulta i que és vulgar. Però el nostre costum de mirar directament a les escombraries fa que exagerem la mida dels abocadors.
Cal tenir cautela amb aquest tipus d’escàndols. En terres polaritzades, un bàndol redueix el contrari als seus elements més extremistes. Igual que hi ha indepes que difonen tot el sant dia fotos de neonazis amb la bandera d’Espanya per deformar l’espanyol mitjà, passa quan es difon els quatre matats que demanen un boicot contra Serrat.
És el que en dic Linxament d’Ombres Xineses. Es posa el focus molt a prop d’uns quants tuits minoritaris perquè projectin una ombra gegantina a la pantalla. Aquesta distorsió de la realitat serveix per deformar l’adversari. I és una trampa. Per provocar una ombra aterridora i pantagruèlica n’hi ha prou amb la petita flama tremolosa d’un misto.
Entretots
Por sort, insignes independentistes han sortit ràpidament en manada per desmarcar-se’n, al crit de ¡no en nom nostre!, i han declarat el seu amor per Joan Manuel Serrat. De manera que faig una aposta mentre escric aquesta columna: gràcies a aquesta (falsa) polèmica, el documental obtindrà una audiència superior a la de l’últim especial de l’1-O.
