El "realisme", a examen

En la constitució del Parlament, la majoria independentista ha de demostrar si opta per apaivagar el conflicte amb l'Estat o per exacerbar-lo

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41623555 barcelona  16 01 2018  carme forcadell durante la reuni n de180116122307

zentauroepp41623555 barcelona 16 01 2018 carme forcadell durante la reuni n de180116122307 / JOAN CORTADELLAS

Les (tardanes) crides d'ERC i el PDECat al "realisme"ERCPDECat, de les quals Carles Puigdemont ara com ara fa el desentès, estan pendents de contrast. Els primers passos que faci aquest dimecres el Parlament marcaran la tònica de la nova legislatura: l'apaivagament del conflicte amb l'Estat o la seva exacerbació. No és una mera disquisició reglamentària. La constitució de la Cambra sotmet a examen els verdaders propòsits de cada partit.

Convé tenir en compte que la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la mesa del Parlament s'elegeixen en tres votacions separades, de manera que, amb els resultats del 21-D, Ciutadans, Junts per Catalunya i ERC tindran dos representants cadascuna, i el setè serà per al PSC. Perquè sigui així, n'hi ha prou que l'independentisme pacti el nom del president (o presidenta) i que cada grup voti els seus propis candidats per a cada càrrec.

Per segellar aquest repartiment, tant és que votin els 135 electes o que es privi de fer-ho als cinc de Brussel·les i als tres empresonats: JxCat, ERC i la CUP en tenen prou amb els 62 escons restants per copar les quatre places. La majoria independentista a la mesa només perillaria si el PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP oferissin la presidència a Cs, però els comuns ja ho han descartat.

¿ELS LLETRATS O EL JUTGE?

Notícies relacionades

Fins i tot resultant ociós, la Mesa d'Edat, copada per Esquerra, pot ignorar el criteri dels lletrats del Parlament i acceptar el vot delegat dels presos --tal com ha suggerit el jutge Pablo LlarenaPablo Llarena--, i fins i tot el dels fugats. Com que el reglament no ho permet, la votació seria impugnada i suspesa pel Constitucional, de manera que la Cambra hauria d'escollir de nou entre acatar o, en defensa de la mesa 'legítima', desobeir l'alt tribunal. I tornem a començar.

La constitució del Parlament és doncs l'entrant de la gran disjuntiva que afronta l'independentisme: desafiar l'Estat mitjançant una investidura virtual de Puigdemont, a risc de perpetuar la tensió i el 155, o nomenar un president que presideixi un Govern que governi. Esperem que aquesta vegada tallin el cable correcte.