La vida més enllà de la misèria

Llegint cartes al director que publica EL PERIÓDICO m’he aturat en una que m’ha interessat especialment. He volgut deixar que passessin uns dies i al final he acabat decidint-me a comentar-la.

El senyor Carlos de Buen diu  que, per la seva avançada edat, acostuma a llegir la secció de necrològiques que publica aquest diari. Jo també tinc aquest hàbit, el de llegir aquesta informació dels difunts. I sospito que la meva edat (91 truca a la porta) és més avançada que la seva.

El senyor De Buen explica que l’ha sorprès la notícia de la defunció d’un amic, i això em fa pensar que no és que sigui tan vell com jo. Perquè la llista d’amics que ja no ho són és, en el meu cas, lamentablement llarga. I alguns d’aquests amics van morir als 50 anys o als 60. 

Prematurament, es diu. Quin error, dir-ho així, perquè aquells amics meus –i elles– estaven en plena maduresa. Parlàvem de política, de llibres, de viatges...

Diu De Buen que la lectura de la mort del seu llunyà amic el fa reflexionar sobre les misèries de la vida i de la mort. Reflexionar acostuma a estar bé, però em permeto insinuar que no és just parlar de «misèries». La reflexió, precisament, crec que ens aporta una comprensió de la vida i la mort.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Diversos personatges de la història ja hi han reflexionat, i he anat a buscar en un llibre de Vicent Vega algunes frases sobre la mort signades per personatges il·lustres. «Morir és un acte de la vida i és important saber fer-ho bé» (Marc Aureli). «El ser humà no fa altra cosa que tornar allò que se li ha confiat» (una màxima d’Epictet).

Amic De Buen, lector d’aquest diari i ciutadà, segons les seves paraules, d’una avançada edat. Realment, podem dir que els anys avancen. Però no podem dir que avancin al mateix pas. Em sembla que vostè i jo no tenim gaire pressa.