El 'cas Palau' oficialitza el 3%

El 3%, aquella xifra que va situar a la palestra pública Pasqual Maragall en un famós debat parlamentari amb Artur Mas, ja té una sentència judicial que el sustenti. L’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat Fèlix Millet, Jordi Montull, Gemma Montull i Daniel Osàcar (extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya) per haver creat un sistema mitjançant el qual l’empresa Ferrovial va pagar comissions a CDC a canvi de l’adjudicació d’obres públiques per part de la Generalitat en diversos ajuntaments governats pel partit. Ferrovial pagava com a comissió el 4% de l’import de les adjudicacions, del qual el 2,5% era per a CDC, l’1% per a Millet i el 0,5% per a Montull.

Segons la sentència, el sistema es va mantenir «ininterrompudament» des d’abans del 1999 fins al 2009. La implicació de CDC és tan gran que l’Audiència ha ordenat el decomís de 6,6 milions d’euros de fons del partit, al marge de la pena de presó d’Osàcar (quatre anys i cinc mesos). Millet ha rebut una pena de nou anys i vuit mesos de presó; Jordi Montull, de set anys i sis mesos, i Gemma Montull de quatre anys i sis mesos.

Amb la sentència es posa fi a un llarg procés judicial i a un escàndol sense el qual no es pot entendre la política catalana dels últims anys, des que l’estiu del 2009 els Mossos d’Esquadra van registrar les oficines del Palau de la Música. El saqueig de la institució musical confessat per Millet i Montull amagava al seu torn aquest sistema de finançament il·legal de CDC, que esquitxa de forma irremeiable la figura d’Artur Mas, per més que ahir l’expresident de la Generalitat afirmés que les responsabilitats polítiques ja han sigut ventilades. Durant la dècada a la qual la sentència fa referència, Mas va tenir diferents càrrecs d’alta responsabilitat en el Govern i a CDC.

Aquest dilluns, el PDECat, partit hereu de CDC de la presidència del qual Mas va dimitir la setmana passada, també es va desmarcar del cas. Però el cert és que ni per al PDECat ni per al mateix Mas és tan senzill desfer-se de l’ombra del partit hegemònic a Catalunya durant unes quantes dècades. Amb aquesta sentència, les sigles de CDC queden oficialment vinculades al 3% (al 4%, per ser exactes). Si a això s’hi suma el cas Pujol, és necessari alguna cosa més que un pas al costat i un canvi de sigles. La regeneració ha de ser profunda.