Anar al contingut

ANÀLISI

zentauroepp41379188 valencia 20 12 2017 econom a pensiones jubilaci n un grup171221112040

Pensions: ¡És ideologia, no és economia!

Emili Ferrer Inglés

És necessari afrontar la transformació del sistema, no la seva insostenibilitat

Augurar la impossible sostenibilitat del sistema públic de pensions és impresentable, quan s’han destinat 45.000 milions d’euros de diner públic al rescat de la banca, s’ha aprovat una amnistia fiscal i el frau fiscal és equivalent al cost de la sanitat pública d’un any. Per si no n’hi hagués prou, en els últims cinc anys, 69.915 milions d’euros d’han retirat del Fons de Reserva de la Seguretat Social, als quals hem d’afegir 21.106 milions d’euros de menys ingressos (estimació de la UGT de Catalunya) de les bonificacions de la Seguretat Social per foment de l’ocupació.
    

Les reformes del PP del 2013, que han sigut injustes i políticament inviables, només garanteixen un increment de les pensions del 0,25%, que és insuficient per compensar la inflació i implica una reducció real d’entre el 15% i el 20% durant la primera dècada. En cap país d’Europa hi ha una norma semblant, al contrari, tenen garantit un mínim igual a l’IPC.
    

La reforma també ha afavorit l’expansió de les pensions privades, en què cada persona estalvia i es paga la seva prestació. Però no s’assegura la percepció de la pensió, ja que depèn del que passi amb la rendibilitat dels estalvis. Per a un treballador en precari, la possibilitat d’un estalvi personal suficient per garantir una pensió digna forma part del món de la màgia. Amb aquests sistemes només els jubilats perceptors de rendes més elevades disposaran de generoses pensions. 

Insostenibilitat evitable

Però malgrat tot, el final de les pensions públiques no està escrit: les pensions són sostenibles. La insostenibilitat no és, ni de bon tros, un fet inevitable. És necessari afrontar la transformació del sistema, no la seva insostenibilitat. El sistema de pensions només es degradarà si se segueix amb polítiques emparades en la ideologia i no en l’evidència de l’anàlisi econòmica. Segons els estudis disponibles, ni en les hipòtesis d’envelliment més extremes, el sistema seria inevitablement insostenible.
    

El 2014, Espanya va destinar a pensions el 12% del PIB; França, el 15%, i Itàlia, el 17%. Segons Eurostat, el 2015 Espanya tenia una despesa social sobre el PIB i una pressió fiscal de les més baixes de la zona euro. Per tant, i en contra dels presagis, hi ha marge per sostenir el sistema.
    

Economistes Davant a la Crisi proposem una reforma pactada amb els sindicats i els grups parlamentaris per aconseguir un nivell més elevat de cotitzacions socials i de redistribució fiscal, tornar a una reforma pactada del sistema de pensions, millorar les cotitzacions per l’increment de salari mitjà interprofessional, eliminar les bonificacions i també el sostre als salaris més alts, i amb la contribució dels Pressupostos de l’Estat, com es fa en països del nostre entorn, com França i Alemanya. 
    

Disposem de recursos per garantir les pensions públiques. Només sortint de la trampa ideològica i activant polítiques inclusives podrem garantir que ningú es quedi enrere a causa de la crisi. 

0 Comentaris
cargando