Peccata minuta

Senyor Junqueras

L'actual Espanya del PP potser és una merda, però en qualsevol cas és una merda teòricament laica. Li suplico, senyor Junqueras, que no associï ideologia amb moral

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp40785146 catalan deposed regional vice president oriol junqueras arri171214143835

zentauroepp40785146 catalan deposed regional vice president oriol junqueras arri171214143835 / GABRIEL BOUYS

Senyor Junqueras, encara que el focus estigui posat en el de Brussel·les, avui vull fixar el contraplà en vostè. Li prometo –no soc creient– que vaig pensar i molt en la seva pena les nits de Nadal, Cap d’Any i Reis, lamentant que no pogués compartir «el fred de la nit i la simbomba fosca», el raïm ni la nit dels Mags amb qui volgués. Ses Majestats li van portar carbó embolicat en llaços grocs. També li prometo, mirant-li als seus ulls que mai han volgut mirar-me, que si un servidor es digués Llarena no hauria qualificat la seva presumpta sediciosa rebel·lió com a tal, sinó com una penosa posada en escena de teatre amateur en què actors i actrius no van saber estar a l’altura dels herois que encarnaven. ¿La meva sentència? Cent parenostres i mil avemaries.

Vostè, 14 anys més jove i antic que jo, va optar per les essències divines i rurals mentre alguns, trepitjant asfalt, ens esforçàvem a comprendre que l’existencialisme del pesat de Sartre ens convidava a construir-nos, orfes de Déu i pàtria, des del no-res. Debatíem amb Camus mentre vostè remenava els arxius vaticans amb Ratzinger de company de pupitre.

Més d’una vegada he escrit que les seves conviccions religioses (del llatí religare, unir) haurien d’haver-li aconsellat no atemptar contra algun manament del meu maleït catecisme salesià. Li n’assenyalo dos: no mentiràs ni prendràs el nom de Déu en va. El primer és cosa provada, ja que, des del més alt del Sinaí, va assenyalar el camí cap a la Terra Promesa, beneïda per la vella Europa, els calés catalans i les estructures d’Estat sabent que això no era veritat. Jesús va ser més honest: «El meu regne no és d’aquest món», diuen que va dir.

Esgrimir les creences

Això d’usar el seu Déu com a escut diví és encara més preocupant. Als pocs instants de ser votada la República Catalana, a les atrinxerades escales del Parlament vostè va agafar el micròfon per anunciar als seus feligresos que el cel beneïa la decisió presa. Després, per evitar la presó –que no desitjo a ningú– va tornar a esgrimir les seves creences com a arma llancívola, com si el Concordat Església-Carlisme-Estat es mantingués vigent, com si hagués de ser jutjat per la Santa Inquisició i no per un tribunal europeu del segle XXI. Tibant el seu fil, Fernández Díaz seria un tipus fantàstic pel simple fet de ser soci de l’Opus Dei. ¿No vam quedar que Cèsar i Déu eren instàncies incompatibles?

Notícies relacionades

L’actual Espanya del PP potser és una merda, però en qualsevol cas és una merda teòricament laica. Li suplico, senyor Junqueras, que no associï ideologia amb moral. Estic fart dels bons de la pel·lícula.

PS: Mas, Forcadell, Mundó, els Jordis, Forn... ja han renegat de la seva fe. ¿Qui queda a la sagristia?