Anar al contingut
jjubierre38355147 barcelona barcelones 09 05 2017 politica reunion 170509143820

Rectificar és de savis

Albert Sáez

S'esgrimeix aquests dies amb certa irresponsabilitat un concepte que diria que és inconstitucional com és el de l'escarment

Potser no estaria de més que algú, des de posicions ideològiques antagonistes, destaqués aquests dies que els independentistes que renuncien a la via unilateral i es comprometen a perseguir els seus objectius estan simplement rectificant. Ni renuncien, ni es retracten ni reneguen ni traeixen. Òbviament assumeixen les seves responsabilitats i hauran de continuar fent-ho davant els tribunals pels delictes de què se’ls acusa i davant els seus electors per les promeses que van fer. Recordem que el penediment, en determinats supòsits penals, no és en cap cas ni un eximent ni un atenuant. I que el règim penal espanyol ni tan sols contempla els beneficis penals per als penedits. La rectificació dels dirigents catalans sembla que tingui com a únic objectiu eludir la presó provisional, que, de manera seriosa, només es pot sustentar pel risc de reiteració del delicte a l’haver sigut reelegits alguns d’ells com a diputats. És clar el propòsit i inútil, de moment, l’esforç. Fonamentalment per l’efecte mirall del president Puigdemont. 

Venjança o justícia

El més curiós d’aquest episodi és el concepte que banalment va inoculant-se d’«escarment». Diria que és un concepte jurídic inconstitucional i fins i tot més propi de l’Antic Testament que del Nou. Sembla  més aviat cosa de venjança que de justícia. I una part de l’opinió pública sembla assumir-lo amb la mateixa frivolitat amb la qual els independentistes van assumir el de «desconnexió», amb les conseqüències de sobres conegudes. Com apel·la el president Mas, en públic, i molts altres independentistes en privat, és el moment de reprendre el principi de realitat, trencat el 27-S quan una victòria electoral va ser malinterpretada com un mandat plebiscitari. Amb això va començar tot. Però aquest realisme igualment hauria d’anar acompanyat del simètric: un Estat democràtic no es construeix en un acte del Tribunal Suprem ni en una sentència del Constitucional. Són condicions necessàries –cosa que van obviar els independentistes a la tardor– però no suficients. No fa falta renegar-ne, d’això, n’hi ha prou amb la saviesa de rectificar.

0 Comentaris
cargando