Anar al contingut

Petit observatori

fcasals7495869 restricted to editorial use this undated picture released 170919125059

Parlant de persones i del temps

Josep Maria Espinàs

Soc un antiquat que intenta amb la meva Olivetti escriure del present; hi ha joves escriptors que fan el contrari

Veig, admirat, com pugen els fills dels meus amics. Vaig celebrar el dia que van néixer i ara els veig fets tots uns homes decidits. ¿Podrien sortir aquests articles sense en Joan? No és que m’ajudi a escriure, però m’explicaré.

No sé si el lector està al corrent de la meva nul·litat tecnològica. No disposo de les eines que avui són usuals, treballo encara amb una antiquada màquina d’escriure mecànica, una vella Olivetti amb la qual vaig teclejant, i no penso abandonar-la fins que em mori o ja no em quedi una mica de força als dits.

El cas és que en Joan, o a vegades el seu pare, passa per casa i em recull els tres o quatre articles que he escrit i els passa pel seu ordinador fent-los viables.

Sóc un antiquat, doncs, que intenta escriure sobre coses del present. Ben mirat, hi ha escriptors que fan el contrari: són joves i parlen del passat. Present i passat fan de contrapès en la construcció d’una vida.

Busco en una enciclopèdia què és el que diu del present i del passat. Però primer analitzo aquesta diferència: sobre el passat hi ha 32 cites. Sobre el present només 10.  Potser això vol dir que el passat és més llarg que el present, cosa certa, o ¿que és més important?

«Cualquier tiempo pasado fue mejor», és una evident mentida del poeta castellà Jorge Manrique. ¡Quina audàcia tenen els que generalitzen! El present pot ser esplèndid. I no entenc què vol dir Anatole France, que va ser Nobel de literatura el 1921, quan sentencia que el passat és l’única realitat humana. Francament, ¿què li dirien milions de persones que són conscients i felices de viure el temps que viuen?

Molt més assenyat em sembla Goethe quan diu que el present és una poderosa divinitat. Però encara hauríem de discutir la sentència. No tots els presents són «divins» per a tothom. Sovint hi ha presents que són camps de batalla.

Temes: Escriptors

0 Comentaris
cargando