Madrid s'assembla a Numància

No ha sigut una bona setmana per al Madrid ni pel que han viscut ells ni pel que hem viscut nosaltres. Tot i les boles calentes presumptament utilitzades en els sortejos de Copa –li han tocat Fuenlabrada i Numància i tots dos van empatar al Bernabéu– el contrast amb el que per exemple va fer el Barça contra el Celta fa més mal que el joc descerebrat de l’equip. L’altra dia El Chiringuito nocturn televisat de Josep Pedrerol, el programa suport intel·lectual del madridisme cañí, va trencar amb la consigna estàndard imposada per Floren, «el futbol és així», i per tancar ulls que vegin el present va començar a dibuixar hipotètics futurs de color rosa.

L’eix d’aquella nit va ser definir la davantera que tindrà la temporada que ve el Reial Madrid a través d’una enquesta dels seus saberuts analistes. La gran adquisició somiada és Neymar. Des que no és a Barcelona, allà no repeteixen la cançoneta que és un jugador efectista i lleuger però deshonest al passar-se amb l’exuberància dels seus regats. Com que Bale ha aconseguit fer quatre partits seguits bons ja era el segon fix de les seves preferències, mentre que la tercera plaça encara l’atribuïen a Cristiano –la línia oficialista del programa el va defensar amb ungles i dents– encara que va quedar evident que el gran exhibicionista de gestos horteres ja no il·lusiona i que els verdaders desitjos de l’entorn blanc són, inabastable Messi (segons es va reconèixer), Kane, Mbappé i Hazard.

Protecció per a l'Ésser Superior

Fins i tot la premsa blanca més desaforada critica ara amb la boca més petita possible els elevats pagaments actuals del Barça. Protegeix per endavant el seu Ésser Superior, que ara ha de treure el moneder per anar al car mercat post-Neymar. Sortir a la plaça per comprar la carn desitjada sortirà pel mateix que per Dembelé o Coutinho. Però el pobre Floren haurà de buscar a la llotja del Bernabéu subvencions imaginatives (com la que va aconseguir a través de la plataforma marítima Castor en un altre dels seus negocis) si vol atendre el periodista que, posant la bena abans de la previsible ferida que pugui obrir pròximament a la Champions el París Saint-Germain, va sol·licitar tres fitxatges: que vinguin en bloc Ney, Cavani i Mbappé.

Aquella assemblea nocturna va titubejar molt sobre Zidane, que és qui és a l’ull de l’huracà. Potser no han rebut encara les instruccions pertinents perquè Floren no té fàcil carregar-se l’entrenador de les improductives alineacions i els deficients relleus perquè el tècnic fins ara les feia a petició seva i tothom ho sap.

Polèmica per Kepa

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Amb tot, Zidane ho va tacar tot al dir en públic que no necessita el porter Kepa malgrat que el vulgui portar el president. Respecte a això ningú s’ha d’enganyar: el problema de porters del Madrid es diu Ter Stegen. A Floren li agrada poc Keylor encara que pari el que és parable. Potser li troba poc semblança al bell Beckham per a les fotos i els esdeveniments i des que tots diuen que el barcelonista ja és el millor del món li han tornat les urgències.

Una renovació problemàtica

Però el problema del Madrid no és de porteria. Sumin més aviat la progressiva decadència física, per edat, de Ramos, Modric, Kroos, Benzema i CR7, ja sense regularitat i amb baixa intensitat en el joc, la timidesa a l’incorporar els reserves joves i la morbosa situació de Cristiano Ronaldo. Ningú amaga que fa falta un rematador quan ell ha deixat de ser bon jugador combinatori i limita la seva eficiència al paper de xutador. Ha sortit a la llum la precipitació de la seva errònia i multimilionària renovació, que situa la saviesa futbolística de Floren en el seu pitjor moment. I l’acorrala en una actitud psicològicament numantina. La mateixa que quan anys enrere va haver de tocar el dos, el mal número de l’empat en el partit de casa contra el Numància.