L'horitzó d'Ada Colau

Al reeditar la majoria independentista i convertir Ciutadans en el primer partit de Catalunya, les urnes van confirmar el 21-D una extrema polarització política que castiga les forces l’afany de les quals a favor de la transversalitat és percebut com a ambigüitat o tebior. Catalunya en Comú va perdre tres escons respecte al resultat del seu antecedent del 2015, Catalunya Sí que es Pot, malgrat comptar aquesta vegada amb el suport d’Ada Colau. Encara que l’alcaldessa va intentar resguardar-se amb una mesurada presència en campanya, el pèssim res­ultat podria tenir un efecte contagi sobre les municipals d’aquí un any i mig, en què aspira a un segon mandat. Per evitar-ho, l’equip de Colau confia en una estratègia centrada en la ciutat, amb un descens al terreny, trepitjant els carrers i els barris que van donar la victòria a l’alcaldessa el maig del 2015 només per 17.000 vots.

Colau i els seus col·laboradors hauran de treballar de valent si volen reeditar la victòria, perquè en el seu horitzó s’entreveuen  nuvolades. Per una banda, l’última enquesta del baròmetre elaborada per l’ajuntament atorga un lleu avantatge electoral a ERC; per l’altra, certs aspectes de la gestió municipal i la política d’aliances de Barcelona en Comú poden passar-li factura. La ruptura del pacte amb el PSC, aliena a la governança de la ciutat, es va llegir com un alineament amb el front independentista, a més de fragilitzar l’equip de govern, amb només 11 regidors sobre 41. En el capítol de la gestió pesa el recel municipal davant el negoci turístic, perjudicat a la tardor per la tensió de l’1-O i les seves derivades, i l’hostilitat del sector comercial per assumptes com les terrasses, feliçment resolt. A més, les limitacions de l’ajuntament per resoldre els problemes de la vivenda –escassetat d’oferta, alça de preus, gentrificació...– impacta particularment sobre la imatge de l’alcaldessa, que va llaurar el seu lideratge en l’activisme contra l’especulació immobiliària.

Els rectors municipals confien que la polarització identitària s’hagi diluït el maig del 2019 i les municipals se substanciïn, com és habitual, en clau de ciutat. La primera qüestió és, com a mínim, una incògnita, i per a la segona serà decisiva la gestió dels pròxims mesos. Fiar-ho tot a l’indubtable carisma de Colau és arriscat: l’oposició encara no ha dit l’última paraula.