EN CLAU EUROPEA
Nou any, vells reptes a la UE
Els plantejaments irrealistes de Londres dificulten la negociació del 'brexit' mentre el temps corre
Les rebaixes fiscals i la promoció de la precarietat laboral casen malament amb les promeses de gir social
La Unió Europea (UE) comença el 2018 arrossegant les mateixes assignatures pendents de l’any anterior, amb la negociació del brexit a mercè dels vaivens de la premier britànica, Theresa May, amb la refundació europea paralitzada a l’espera que la cancellera alemanya, Angela Merkel, aconsegueixi formar Govern i amb nous riscos desestabilitzadors a l’horitzó, com les incerteses de les eleccions italianes del 4 de març, el conflicte fronterer entre Eslovènia i Croàcia i la determinació del Grup de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Es-lovàquia) d’anteposar la seva sobirania nacional al projecte comú europeu.
Els principals focus del debat polític tornaran a ser els detalls del brexit, com avançar cap a una integració més gran de l’eurozona, com concretar les noves promeses socials per recuperar el suport ciutadà i com aconseguir una política comuna en immigració i asil que vagi més enllà de l’«Europa Fortalesa».
La tasca més urgent és el brexit, perquè el rellotge avança sense pausa cap al 29 de març del 2019, quan la Gran Bretanya té previst abandonar la UE, i encara no s’ha redactat el Tractat de Sortida, ni s’han pactat les condicions del període transitori i ni s’ha començat a discutir la seva futura relació.
Relació futura
El negociador en cap de la UE, Michel Barnier, assenyalava aquesta setmana que els Vint-i-set encara desconeixen quina mena de relació futura vol Londres, encara que per les diferents condicions anunciades per May es pot deduir que «no podrà anar més enllà d’un acord de lliure comerç». Barnier destacava que Londres tampoc ha aclarit si voldrà mantenir-se a prop del model regulatori europeu o distanciar-se’n, però advertia que la UE no permetria la competència deslleial en matèria fiscal, social o mediambiental.
De moment, les successives maniobres de seducció de May no han donat els fruits esperats, ni han aconseguit fisurar la unitat dels Vint-i-set. Fins i tot el secretari d’Estat del brexit, David Davis, es queixa que la Comissió Europea (CE) elabori un pla de contingència per si al final la Gran Bretanya abandona la UE sense acord.
May ha promès aquesta setmana als banquers de la City londinenca que els serveis financers seran la seva prioritat en les negociacions amb la UE. May aspira a «un acord a mida» perquè els bancs i firmes financeres britàniques segueixin operant a la UE com abans del brexit, un fet que sembla irrealista i xoca amb la posició dels Vint-i-set. Barnier ja ha advertit que el passaport actual de les firmes financeres britàniques per poder operar a tota la UE deixarà de funcionar quan el país surti del mercat únic europeu.
En paral·lel a les negociacions del brexit, els Vint-i-set han de començar a discutir aquest any com reorganitzar el pressupost de la UE a partir del 2021 després de la pèrdua de més de 12.000 milions d’euros d’ingressos anuals a causa de la sortida britànica. Això obrirà una nova bretxa entre els països d’Europa Occidental (principals contribuents) i els d’Europa Oriental (principals receptors de fons) sobre el repartiment dels sacrificis i esforços.
La reforma cap a una integració més gran de l’eurozona podria rebre un impuls a partir del mes de març, si Merkel finalitza amb èxit les seves negociacions amb els socialdemòcrates per a un nou Govern alemany. Però aquesta reforma, segons les declaracions de Merkel, s’orientarà cap a una institucionalització més gran de la política d’austeritat, amb un control reforçat dels pressupostos nacionals i més èmfasi en l’eliminació del dèficit públic.
La promesa de gir social a la UE, anunciada a la cimera de Göteborg de novembre, casa malament amb la política d’austeritat i la retallada de drets laborals i sindicals que ha disparat la precarietat. La gran majoria dels nous contractes són precaris, temporals i mal pagats, no només a Espanya i la Gran Bretanya, sinó també a Alemanya, Holanda, França i Suècia.
El promès gir social també resulta incompatible amb les rebaixes d’impostos a les empreses i els més rics, ja iniciades a França, Holanda i Espanya i que figuren en els objectius de Merkel i en el programa de Silvio Berlusconi. El seu partit, Força Itàlia, aspira a governar amb els ultradretans de la Lliga Nord i Fratelli d’Itàlia després de les eleccions de març. La disminució recaptatòria de les rebaixes fiscals conduirà a noves retallades en la despesa social per poder complir els objectius d’eliminació del dèficit públic, sota la pressió reforçada prevista en la reforma de l’eurozona. I la retallada de les futures pensions ja està a l’horitzó a França i Espanya.
